Aquest 1 de gener del 2026 se celebra el 40è aniversari de l’adhesió de l’Estat a la Unió Europea (UE), juntament amb Portugal. La incorporació també va suposar l’entrada de Catalunya a la xarxa europea, marcant un punt i a part en la relació del país amb els territoris del seu entorn. Per analitzar l’evolució viscuda en aquestes quatre dècades, les institucions europees han impulsat la iniciativa Des de 1986, un projecte que ha recopilat dades i informació sobre aquest període i la contribució tant d’Espanya com de Catalunya al projecte europeu. S’han analitzat aspectes com l’evolució econòmica, la cohesió social o les polítiques agrícoles aplicades al sector primari.
Quant a l’Estat, la UE ha aportat des del 1986 més de 185.000 milions d’euros per finançar infraestructures, ocupació, innovació o el desenvolupament regional, entre altres. Europa també ha ampliat les possibilitats laborals, de residència i d’estudis dels ciutadans, amb programes insígnia com Erasmus, en el qual hi han participat 1,6 milions de ciutadans espanyols, o el programa d’ocupació de Garantia Juvenil, amb 1,4 milions de beneficiaris.
Si ens centrem en les dades de casa nostra, podem comprovar com el PIB català ha passat d’uns 35.437 milions d’euros l’any 1986 a prop de 281.845 milions el 2023. La població ha augmentat en aquest mateix període de 5,98 milions a 8,01 milions el 2024 i la població resident amb nacionalitat d’un altre país de la UE ha crescut de 32.042 persones el 1998 a 295.896 el 2022 (un increment del 823,46%). En aquest sentit, l’any 2024 es van registrar 1.687 matrimonis amb ciutadans d’altres països de la UE. Pel que fa a l’educació superior, el curs 2023-24 hi va haver 7.257 estudiants Erasmus catalans que van dur a terme els seus estudis en altres centres europeus, mentre que les universitats catalanes van rebre 12.641 estudiants estrangers.
Els projectes més destacats
La iniciativa també repassa els projectes destacats que s’han desenvolupat al país amb el suport de la UE en aquestes quatre dècades. Aquests van des d’actuacions en digitalització educativa, mobilitat urbana sostenible, recerca i administració digital a l’impuls de biodiversitat urbana, la instal·lació de fotovoltaica municipal, la protecció del litoral o els programes d’inserció juvenil. Alguns dels més importants són precisament aquesta digitalització educativa, amb una dotació de 198 milions d’euros; la descarbonització i digitalització de la mobilitat urbana (217 milions); l’augment de la competitivitat del sistema de coneixement i de recerca de Catalunya (12,7 milions), la construcció de Centres d’Atenció Primària (7,4 milions); o la instal·lació de plaques solars a l’àrea metropolitana barcelonina (gairebé tres milions).
