La votació dels militants d’ERC deixa dues coses ben clares. La primera és que la presidència del partit es decidirà en una segona volta que és tan previsible com tirar una moneda a l’aire. La segona, i més important, és que Junqueras ha assolit una victòria ideològica rotunda, puix les opcions renovadores des d’un punt de vista estratègic han estat escombrades. La primera no va assolir prou avals per presentar-se. La segona, s’ha quedat fora de la segona volta amb només un 12% dels vots.
La realitat, doncs, és que el gir estratègic que va imposar Junqueras des de la presó no té alternativa ara mateix. El moviment independentista és on ell l’ha portat, amb crítiques furibundes, però sense pràcticament resistència ni alternatives. Fins al punt que, ara mateix, és bastant indiferent que continuï o no al capdavant del partit. Com a hipòtesi, de fet, no es pot descartar que la continuïtat del junquerisme estigui més assegurada si ell deixa la presidència d’ERC que si no ho fa.
El junquerisme ha desmuntat totalment la pota institucional del magnífic moviment que vàrem construir la dècada passada. La seua victòria no és només haver expulsat o marginat d’ERC els sectors més compromesos amb la independència. La seua victòria és que els sectors més compromesos amb la independència siguin irrellevants també a la resta de partits.
El cas de Junts és realment sorprenent. Més enllà de les crítiques constants a Junqueras, a vegades gruixudes, i les picabaralles habituals amb el seu partit, ha acabat anant pel mateix camí. En el breu període que vaig ser al Parlament, hi havia una facècia que feien córrer els junqueristes que em feia molta ràbia. Deien que Junts al final sempre acabava seguint les passes d’ERC encara que amb retard i arrossegant els peus. Ara em fa molta ràbia haver de reconèixer que tenien raó.
Segurament res no il·lustra millor quin és el vector que mou la política autonòmica que veure com Junqueras s’ha dedicat a fitxar pujolistes de llarga trajectòria per ocupar l’espai de l’antiga Convergència. I mentre algun sector de Junts en feia mofa, els que manen en aquella casa varen anar a buscar Pujol per treure’l en campanya electoral i, eventualment, aconseguir que es faci militant. Si fa no fa, sembla que la direcció de Junts ha decidit que la millor manera de combatre la deriva neo-convergent d’ERC és reivindicar-se com el partit dels convergents de veritat.
Amb l’actual desgavell estratègic, ERC i Junts no només han perdut centenars de milers de vots. També han perdut milers de militants. En el cas d’ERC, convertint-se probablement en el primer partit de la història que ha perdut militants en el moment de més poder institucional. En el cas de Junts, fent la proesa de confluir amb una organització amb molts milers d’afiliats (la Crida Nacional) i aconseguir que desapareguin quasi tots en un temps rècord.
La victòria de Junqueras, a més, és haver expulsat els activistes independentistes del partit i tornar als temps en què ser independentista per als militants d’ERC era com ser socialista per als del PSOE. La victòria és ja inapel·lable quan Artur Mas surt a dir que el procés s’ha acabat i Jordi Pujol torna a dir en públic (sembla que en privat no havia deixat de dir-ho) que no aconseguirem mai la independència.
Finalment, fins i tot si Junqueras perd el Congrés del partit, hi ha una altra victòria seua que cal tenir en compte. Els seus rivals interns el volen apartar perquè ERC ha tengut mals resultats electorals. Però ningú encara no li ha fet entendre, ni a ell ni a la resta de líders del moviment, que després de malbaratar l’oportunitat d’or que vàrem tenir de fer la independència l’any 2017 no poden continuar de cap manera. De fet, ha normalitzat que continuïn a les institucions sense retre comptes.
En definitiva, l’activisme independentista té molta feina fora de les institucions. I mentre aquesta feina no es faci, no podem esperar que ningú arrisqui res des de dins estant. Però també necessitarà eventualment una referència electoral. Que els vells partits no vulguin fer aquest paper suggereix que han arribat a la conclusió que hi ha més vots en altres caladors.
