Vaig llegir l’article de Xavier Diez Per què serà tan difícil remuntar els resultats educatius? i, més enllà de la reflexió general, em vull referir només a un aspecte, i és la seva frívola referència a Francesc Ferrer i Guàrdia: “Sovint hi havia més pa que formatge: la [experiència pedagògica] de Ferrer i Guàrdia, sobre la qual vaig fer recerca durant el centenari del seu afusellament, en realitat tenia plantejaments convencionals (es fonamentava en llibres de text), s’emmirallava en certa rigidesa de l’escola pública francesa i va tenir molts problemes amb el seu professorat, que li fugien pels baixos salaris, excessos dogmàtics i la seva tendència faldillera.” Un dels problemes, i no menor, és que l’Escola Moderna (1901-1909) va estar més temps prohibida que funcionant i Ferrer va ser afusellat.
Almenys hi ha sis aspectes molt importants a retenir de la renovació impressionant que suposava en aquells dies de 1901 l’Escola Moderna.
- Primer. A l’EM, s’eliminaven els premis i els càstigs, és una qüestió important en uns moments en què la pedagogia espanyola es fonamentava en “la letra con sangre entra”.
- Segon. Per primera vegada existia una escola laica a Catalunya i a Espanya. Una escola on no s’adoctrinava els nens en els dogmes sagrats de l’Església catòlica. Ja només per aquesta innovació es mereixeria entrar per la porta gran de la pedagogia. Era la culminació del llarg esforç de les organitzacions obreres, la maçoneria i el lliurepensament. I ara encara adoctrinem. 1.460 professors de religió escollits pels bisbats i pagats per la Generalitat potser ajudarien a millorar la comprensió lectora.
- Tercer. L’escola practicava la relació amb el medi social. És coneguda la visita a un vapor tèxtil de Sabadell, a la mateixa Rambla, on el pare de Mateu Morral n’era el propietari.
- Quart. Es practicava la relació de l’escola amb el medi natural. No era un producte de l’atzar. Odón de Buen era qui ho va impulsar. Era catedràtic de zoologia a la Universitat de Barcelona on ensenyava el darwinisme raó per la qual l’església va fer una ferotge campanya per expulsar-lo. Odón de Buen treia els alumnes de la universitat per fer excursions científiques a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el delta del Llobregat, etc. Aquest mètode és el que va aplicar amb èxit als nens de l’EM.
- Cinquè. Es practicava la coeducació de classes socials. Els fills de De Buen, per exemple, anaven a l’escola juntament amb fills de treballadors.
- Sisè. Un dels aspectes més importants que va aportar a la pedagogia i que es va practicar per primera vegada a Catalunya va ser la coeducació de sexes. Nenes i nens junts a les aules de l’escola. En aquells moments era una cosa molt revolucionària. El cardenal de Barcelona Salvador Casañas el titllava de promoure la “promiscuidad sexual”. L’obsessió de l’Església catòlica pel sexe era i és formidable. Era una idea del moviment feminista republicà d’esquerres que reivindicava que no s’aconseguiria la igualtat fins que les nenes i els nens no anessin junts des de petits a l’escola. Va ser la gran feminista catalana Ángeles López de Ayala qui ho va impulsar i anys després la que convoca 10.000 dones a passeig de Gràcia de Barcelona el mes de juliol de 1910.
L’Escola Moderna va restar tancada més temps que oberta i Ferrer i Guàrdia va ser executat per l’exèrcit espanyol l’any 1909. Ells sabien el perquè era perillós, sembla que nosaltres encara no.
Diez diu que Ferrer era “faldiller”. No, Ferrer, com els anarquistes, estava en contra del matrimoni burgès. En canvi, a Francesc Cambó, que practicava d’una manera espectacular tot allò en relació amb les dones que l’església prohibeix, ningú no li retreu.
El llegat ferrerià s’expressaria en el projecte dels republicans d’esquerres, al pressupost de Cultura de 1908 de l’Ajuntament de Barcelona. Proposaven escoles en català i neutrals en la qüestió religiosa. I la Lliga i l’Església van pressionar al govern central per prohibir-ho. I ho van aconseguir. Un projecte de Constitució d’una Catalunya independent, la Constitució de l’Havana de 1928, s’hi refereix. Va influir també en el projecte pedagògic de la Generalitat republicana i especialment en el període 1936-39 amb el Consell de l’Escola Nova Unificada amb la inspiració de Joan Puig Elies, seguidor és clar, de Ferrer.
Ves que una part de l’actual desorientació de l’escola a Catalunya no vingui de desconèixer els nostres referents. Ferrer és el nostre pedagog més important, és reconegut arreu del món i nosaltres no el valorem.
__________________________________
Jordi Serrano historiador i exdirector de la Fundació Ferrer i Guàrdia
