Passi el que passi els propers dies en la brutal crisi del PP, la dreta espanyola consolidarà la seva mutació. Això no va de si guanyen Ayuso o Casado, MAR o Teodoro, Sol o Génova. Sempre aquesta dialèctica conspiradora tan madrilenya, o tu o jo, o blanc o negre. Tampoc no va de si guanya Abascal, que s’ho mira a certa distància, calculant intel·ligentment la jugada.
Qui guanya, en qualsevol cas, és Esperanza Aguirre.
Ayuso i Abascal són criatures seves. Els seus Frankensteins, els seus robots enviats cap al futur. Ni Aznar, ni Rajoy ni Feijoo: Aguirre és la clau de tots els futurs de la ultradreta espanyola. Els fonaments els podem trobar en el «tamayazo» de fa dues dècades, executat sense cap mena d’escrúpol. La maniobra aparentment maquiavèl·lica, i repugnant, dels dos diputats navarresos i la reforma laboral va ser només una pàl·lida ombra de la gran jugada inicial, la que ho va canviar tot.
A les històries del PP sempre, sempre, hi ha algú que cobra alguna cosa a canvi d’una altra cosa. Sempre hi ha una ombra mafiosa, intercanvis de favors, silencis… Sempre hi ha una complicitat evident dels poders de l’Estat i una empatia profunda per part de l’imperi mediàtic madrileny. Funciona sempre igual, com ara, quan estem veient l’enèssim cop d’estat dintre de l’univers de la dreta espanyola. Tenen una gran afició, és evident, a la tècnica del cop d’estat, i saben gestionar-la bé: sempre ha d’anar acompanyada del domini dels mecanismes clau de l’Estat.
Què és això de l’Ayuso, sinó un cop d’estat? Què busca, si no és el control dels mecanismes essencials de l’Estat?
I sobretot, qui hi ha al darrere?
Una vegada més, es queden i es reparteixen un Estat que és seu.
Els propers dies pactaran algunes coses, sens dubte, sempre a l’ombra. Sumaran les forces i sortirà un guanyador forjat als passadissos, als despatxos, als grups de whatsapp i als espais d’intercanvi de favors i expectatives. Canvis de cromos, fidelitats per a un nou temps, mentre Sánchez i Yolanda Díaz es pensen que els seus adversaris s’estan enfonsant. Il·lusos. Simplement, estan reestructurant el proper assalt al poder total, executant venjances, redibuixant aliances.
Tenen claríssim que l’Estat és seu i que en faran el que vulguin, ja que dominen els amos de la justícia, de la policia, de l’exèrcit i dels mitjans.
I a sobre, amb els dos hereus polítics d’Esperanza Aguirre, la gran guanyadora de la guerra bruta de la dreta: Ayuso o Abascal. La mutació definitiva, la que ens posarà definitivament entre l’espasa i la paret. La que ens obligarà a aixecar-nos o rendir-nos.
Aquest és el monstre que ve a veure’ns. Mentre aquí juguem a nines, a Madrid juguen el joc del gran poder. Monstruós i diabòlic, sí. Repugnant i vomitiu, també. Però mentre això vagi de professionals o amateurs acollonits, res a fer.
