El primer de tot: està resultant rendible a Pedro Sánchez la seva posició crítica, gairebé hostil, cap a Trump i Netanyahu en l’actual conflicte amb l’Iran? Resposta: sí. M’asseguren que estudis demoscòpics en poder del Govern mostren clarament que una franja important de l’electorat s’identifica amb les posicions d’“independència” davant de l’Administració nord-americana, i que aquesta franja no es limita només als votants del PSOE. Això ha provocat un clima de certa eufòria a la Moncloa, lògicament amb la sordina dels conflictes interns a les eleccions autonòmiques i als judicis per corrupció. Consta que una part de l’Executiu seria ara mateix partidària de tallar en sec i anticipar les eleccions generals, en un superdiumenge electoral que inclouria també les eleccions andaluses… i les catalanes.
Són diversos els comentaristes solvents, com el corresponsal polític de l’influent ‘El Confidencial’, Juan Fernández Miranda, que, si no aposten clarament per aquest ‘superdiumenge’, sí, almenys, ho barregen com a possible. És clar que tot el que s’ha dit anteriorment s’ha d’entendre com les especulacions en els sempre inquiets cenacles i mentiders madrilenys. Perquè la veritat és que lògicament ningú, potser encara ni tan sols el mateix president Pedro Sánchez, té certeses sobre la data de les eleccions generals, ni probablement tampoc de les catalanes, que depenen de factors avui incontrolables per a la Generalitat, com ara l’aprovació dels pressupostos.
Si he de donar la meva opinió, la veritat és que penso que resultarà molt difícil per a Sánchez esgotar aquesta Legislatura, és a dir, arribar fins a l’estiu del 2027. Són molts els fronts oberts en l’àmbit nacional i, ara, també a l’internacional: quant de temps Sánchez podrà mantenir-se com l’adalid de la contestació a un Trump? El president del Govern espanyol és, més que audaç, agosarat, però sap que la seva popularitat últimament puja amb la seva hostilitat cap al ‘trumpisme/netanyahusisme’: el clima propalestí, tan palès en la passada entrega dels premis Goya a Barcelona, s’intensifica en amplis cercles de molt poc, però molt a l’esquerra, per cert, el Govern central.
La situació a Catalunya és la millor a la qual el PSOE podria, en aquests moments, aspirar, amb tots els clarobscurs que vostè vulgui. En canvi, la situació a Andalusia, exfeu socialista, és gairebé, sobre el paper, empitjorable. Per això, una coincidència amb catalanes i generals minoraria l’impacte d’una clamorosa derrota del PSOE en la que és l’autonomia espanyola més gran, derrota encara més greu perquè cauria –caurà– sobre el cap de l’actual ‘número dos’ del Govern i el partit, la vicepresidenta María Jesús Montero. Que, per cert, en teoria ja ha de cessar el mes que ve per encapçalar la candidatura electoral andalusa, obrint sens dubte una crisi de Govern més àmplia.
Aquest ‘superdiumenge electoral’, del qual cap portaveu socialista vol ni tan sols parlar en veu alta, significaria una ruptura per part de Sánchez de l’actual ‘statu quo’, consistent en, aparentant una normalitat inexistent, assegurar oficialment que la Legislatura arribarà fins al final i que, fins i tot, Pedro Sánchez es presentarà a la reelecció, de manera que batria un rècord Guinness de permanència en el poder: excepte l’hongarès Orban, que és un cas poc exemplar, Sánchez ja és el primer ministre més longeu d’Europa, i per a ell res no volen dir qüestions d’exigència democràtica com la limitació de mandats, imperatives, per contra, en altres països europeus i llatinoamericans.
Tot i això, ja dic: Madrid bull en rumors, i l’última compareixença pública de Sánchez davant les càmeres, sense preguntes i fins i tot sense periodistes ni tan sols, ha disparat les especulacions en el sentit que el president, que s’ha atrevit a molt davant l’Administració republicana als Estats Units, farà un triple salt mortal. Sánchez continua sent imprevisible, però la veritat és que una anàlisi succinta de les dades en el nostre poder ens portaria a pensar, en bona lògica, que la situació ja no es pot prolongar molt més. O sí, que dirien alguns assessors monclovites, que continuen creient en les set vides del gat…
