No sabem si les xifres han augmentat en els últims temps o és simplement que l’actual tendència a la visibilització dels suïcidis ens fa prendre consciència de la seva real dimensió. El cas és que les xifres sobre persones que decideixen llevar-se la vida són preocupants. Hem entès des de sempre que l’instint fonamental de l’ésser humà és sobreviure i de cop i volta se’ns fa palesa una realitat punyent, perquè bona part dels suïcides són joves. I per intentar justificar les dades ens amaguem sota el paraigua de la pandèmia, que funciona bé fins al moment en què recordem que això ja passava de manera aclaparadora al Japó quan el virus no havia fet la seva aparició.
Aquest dilluns dia 9 a la UIC es presenta un documental titulat “La xarxa invisible”, produït per la universitat i on es parla del fenomen des de diversos vessants personals i disciplines professionals per part de la gent que de manera silenciosa treballa per treure’n l’estigma i lluitar contra la seva proliferació.
Perquè del suïcidi fins ara se n’ha parlat poc. Es deia que fer-lo visible atiava en les persones que hi són propenses decidir-se a posar fi a la pròpia vida, però també hi pesava un cert estigma, com si qui se suïcida fos víctima d’una vergonyosa carència psíquica, quan en el fons és un misteri inescrutable relacionat amb la manca de sentit de la vida que una persona pugui desenvolupar per les causes més diverses.
Viktor Frankl, en el seu petit, però dens llibre “L’home a la recerca de sentit” desenvolupa una tesi ben interessant entorn la raó per la qual creu que en els camps d’extermini nazis algunes persones van ser capaces de sobreviure mentre altres morien en les mateixes circumstàncies materials. Ben cert és la Providència (el destí, la sort, segons cadascú ho pugui entendre), hi jugava la seva carta fonamental, però pel que fa al que depèn de la nostra voluntat, trobar, conrear i mantenir amb fe una raó fonamental per viure sense dubte esdevé la baula més poderosa amb la vida. Per què alguns la tenen, o la troben, i tenint-la, són capaços de mantenir-la malgrat tot, és quelcom que també està inclòs dins del misteri que envolta el suïcidi i que contribueix en part a la seva naturalesa tabú.
