Encara no han passat els habituals 100 dies de gràcia, però ja es poden començar a intuir les principals línies d’actuació de la nova conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya. Quatre dies després de la primera compareixença d’Olga Pané a la Comissió de Salut del Parlament, el Govern anunciava la creació del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS). La mateixa consellera en seu parlamentària va assegurar que no es crearien més documents sobre la reforma del sistema perquè al seu despatx “ja n’hi ha una pila dient què és el que hem de fer”. A més, segons Pané, tots diuen el mateix: “Hi ha elements repetitius, fa la sensació que els hàgim fotocopiat”.
Desconeixem quines seran les tasques i funcions del comitè CAIROS, si no és elaborar més documents, però sabem positivament que alguns dels seus membres, començant pel mateix president, Manel del Castillo, són persones que han tingut càrrecs de responsabilitat i han estat partícips del desenvolupament del sistema i del seu estat actual. Tampoc coneixem com incidirà l’assessorament d’aquests experts en les iniciatives legislatives d’àmbit sanitari, en l’elaboració dels pressupostos o en la negociació col·lectiva del sector. També caldrà veure com es complementarà el CAIROS amb espais de participació que la consellera afirma que seguiran actius, com el Pacte Nacional de Salut, la taula per a l’harmonització de les condicions laborals i econòmiques dels professionals de l’ICS i de la xarxa concertada o la taula mèdica de negociació.
La consellera també ha fet esment de la necessitat de millorar el finançament sanitari i ha assegurat que l’objectiu és que la despesa representi el 7% del PIB català. Traduït en xifres i prenent com a referència el PIB del 2023, el pressupost de Salut s’hauria d’apropar als 20.500 milions d’euros anuals, al voltant de 7.000 milions més que l’actual pressupost de Salut. Cal preguntar-se d’on sortiran uns recursos que fins ara s’afirmava que no existien i, sobretot, amb quin horitzó temporal es planteja aquest objectiu per saber si és una possibilitat real o només màrqueting polític.
Bastant més delicat és un altre dels ítems a què ha apuntat Olga Pané: l’increment de la productivitat dels professionals. Com es mesura aquest paràmetre al servei públic de salut? És adequat valorar els resultats dels actes mèdics en termes de quantitat? El temps i recursos invertits en la resolució d’un problema de salut es poden estandarditzar per valorar si som o no prou productius? La temptació de les escoles de negocis i els think tanks d’introduir-se en la gestió de la sanitat pública és coneguda, però, de moment, el consens social ens diu que l’enfocament humanista se situa per sobre de l’economicista. Dit d’una altra manera, front l’eficiència, el cost-benefici o el retorn de la inversió, ha de prevaldre l’equitat, l’accessibilitat i la qualitat.
Posats a introduir estratègies de gestió empresarial podríem optar per altres, com el mètode Kaizen que van desenvolupar els japonesos per a la reconstrucció del seu país després de la Segona Guerra Mundial. La traducció de Kaizen seria “canvi a millor” i se centra en la millora continua dels processos assumint que un producte o servei mai no ha aconseguit el seu estat final. Però els objectius de millora no se centren només en la reducció dels costos i l’increment dels beneficis, sinó que també tenen en compte aspectes com les condicions de treball, els riscos laborals, la salut o la motivació dels treballadors. Per a la filosofia Kaizen, el treball en equip, la participació, el respecte o la bona comunicació són valors fonamentals per fer possibles les millores, i un dels factors essencials és la seva horitzontalitat: implica per igual els empleats i els òrgans directius.
Sigui mitjançant CAIROS o de Kaizen, el sistema sanitari català reclama una actuació consensuada per recuperar la capacitat de donar resposta a les necessitats assistencials de la població amb qualitat, sostenibilitat i amb un personal que senti reconegut i orgullós del servei que ofereix a la societat.
