Ah, que no ho sabies? Ah, que mai no t’havies imaginat que et podrien acusar de terrorista? Que no has fet res? Que no ets violent? Potser sí, o no, qui sap… Però comencem pel principi: ets català o catalana? Sí? Doncs tenim una mala notícia per a tu: hi ha moltes, moltes probabilitats que siguis terrorista o ho puguis ser-ho en el futur. Sí, encara que no ho sàpigues. De moment…
Potser vas llençar alguns papers a terra en aquells temps èpics de les protestes, quan muntàveu aquelles manifestacions tan boniques. Potser has mirat malament un policia o li has plantat cara, sí, tu diràs que educadament i amb fermesa, però això vindria a ser un atemptat… contra l’autoritat. O potser has utilitzat un pot de Fairy com a arma de destrucció massiva. O qui sap si vas ocupar un aeroport o una autopista o un caixer automàtic, causant un dolor inhumà a milers de persones, a més de pèrdues milionàries. O volies llançar oli a una carretera per atemptar contra uns pacífics ciclistes constitucionals. O encara pitjor, tenies a casa uns quants productes sospitosos amb els quals podries fabricar bombes atòmiques… I ja posats, perquè també hi ha terrorisme verbal, tal vegada et vas fer un tip de riure amb la lletra d’alguna cançó, farcida d’animalades i atemptats verbals contra la monarquia o els cossos de seguretat…
Ai, ai, ai… Són fets que s’han d’estudiar atentament, a la llum de la ciència jurídica més imparcial i de l’imperi (hispànic) de la llei.
Però, un moment… Hi ha una qüestió fonamental. Vas fer alguna d’aquestes coses a Madrid? Si és així, en el pitjor dels casos t’aplicarem la famosa ley mordaza, que ni Pedro Sánchez ha tingut els dallonses de derogar-la, tot i que ho farem amb mesura i amb una visió holística de les circumstàncies. Vaja, que no pateixis, que entre patriotes les coses es poden solucionar.
Però ai, si ho has fet a Catalunya… Ai, si ets català: et caurà el pèl.
En aquest cas, ja començaríem a parlar de terrorisme. Amb totes les de la llei, per descomptat. A Espanya ja se sap que la llei és sagrada.
Funciona així. Sembla un mal acudit? Un excés d’imaginació d’algun jutge? Paciència. Les coses aniran quadrant. Ja trobaran alguna víctima utilitzable, com el turista francès. Ja hi posaran creativitat i la terminologia jurídica adient. Ja trobaran informes i col·laboradors sota les pedres. I de mica en mica aniran construint un relat que farà que, si ets català, puguis ser automàticament sospitós de terrorisme. Allò de “tothom és innocent fins que es demostri el contrari” ha passat a la història… si ets català.
Han trobat un filó d’or. Catalunya igual a terrorisme. Independentisme igual a terrorisme. Tothom pot ser un CDR.
Sens dubte, establiran diferents graus. Distingiran els còmplices dels autors. Identificaran aquells que simpatitzen amb el terrorisme inventat o aquells que l’enalteixen, el defensen o mig el comprenen i justifiquen. Trobaran que vas dir o fer tal cosa, o s’ho inventaran directament, sense proves, i serà un indici més que suficient. Construiran relats que no s’aguantaran per enlloc, però cap problema, perquè ja tenen un domini quasi absolut de la premsa, amb algunes excepcions als territoris sediciosos. I hi posaran títols atractius, com “Operació Judes”, “Volhov” o “Mambo”.
I aniran fent, perquè el que ara sembla un camí de cabres boges pot acabar esdevenint una autopista plena de perillosos terroristes catalans.
En tot cas, quan no acabin de quadrar les coses i es facin un embolic amb els informes i les seves surrealistes teories i la muntanya de mentides que van construint, sempre podran aprofitar un concepte molt creatiu, ja existent, per cert: “terrorisme no violent”. Boníssim. Com allò de “violència de baixa intensitat”.
Mentre discutim sobre les amnisties i les Rodalies i continuem perduts en un mar de picabaralles insensates i depressions infinites, a Espanya està en marxa una autèntica revolució jurídica. Té més futur del que ens pensem i pot acabar atrapant Catalunya i l’independentisme en una teranyina de mentides ben travades: no hi ha a Europa pitjor etiqueta que “terrorista”, per injusta o demencial que sigui. Et posen aquesta etiqueta i estàs acabat.
Recordem de què acusaven els ocupants nazis a la resistència francesa? De terroristes i criminals. Ens sona d’alguna cosa? Quan a Espanya les coses es posin a lloc i s’acabi d’organitzar la rebel·lió d’ultradreta, que de pacífica no en té res, tornarem a veure les coses clares… I quan se li acabin a Sánchez les piles de la vareta màgica, que no li duraran gaires mesos. Això tot just acaba de començar.
