Demanar perdó i paciència era, aparentment, l’única cosa que se’ls havia acudit al president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la nova fase de la crisi permanent de Rodalies. És una situació enverinada per al PSC, perquè ha de fer equilibris entre les queixes dels usuaris –que no pot menystenir–, la lleialtat al PSOE i la Moncloa –que tampoc pot obviar–, les exigències sindicals –que ja s’ha vist que atén– i l’aritmètica parlamentària a la cambra catalana, on ERC és alhora sòcia d’investidura, oposició i artífex del traspàs pactat amb Madrid que Illa hauria preferit estalviar-se.
Com a representant alhora de l’Estat, del PSOE i del poble català –triple salt mortal–, aquest dimarts Illa havia d’afrontar un ple monogràfic sobre la crisi ferroviària. Li calia una estratègia. I la va trobar. El president va demanar perdó una altra vegada però va advertir que la solució no és fàcil i que requereix temps. La consellera va recitar un reguitzell de dades sobre les obres que s’estan fent i va fer un pas més: amb el to suau que la caracteritza, va deixar anar que els darrers anys a Catalunya no s’havia tractat Rodalies com una qüestió estratègica. S’anava encarrilant l’argument i va ser el diputat Jordi Riba, un dels dos portaveus adjunts del grup del PSC a la cambra, el que va rematar la jugada amb l’artilleria pesant: si Rodalies està com està és per culpa de Convergència i Junts, que no van demanar prou fort a l’Estat que hi invertís quan governaven la Generalitat. En canvi, ERC, en l’última legislatura –l’única amb president republicà des de la Guerra–, sí que ha fet bona feina. Bingo. Que es barallin els independentistes entre ells mentre el PSC s’esmuny com una anguila.
Com sempre, el parany va funcionar. El que en un país normal hauria sigut pressió de tota l’oposició sobre el govern o, si més no, unitat estratègica de l’eix nacional –com en les propostes de resolució, que sí que uneixen Junts, ERC i la CUP per reprovar la consellera–, a Catalunya es transforma en un vodevil amb una fórmula infal·lible basada en la guerra entre sobiranistes. I el partit que governa en solitari a la Generalitat, soci subsidiari del que governa a la Moncloa, aconsegueix desviar l’atenció de la greu responsabilitat històrica que el PSOE, tant com el PP, té en la desferra que és la xarxa de Rodalies a Catalunya.
A la tribuna de convidats, hi havia representants de diverses plataformes d’usuaris de Renfe, ciutadans autoorganitzats que, davant la passivitat de l’administració, són l’única estructura d’estat. Tots els polítics que van sortir a adreçar-se a la nació els van saludar respectuosament. Però l’empatia es va acabar aquí. Després van tornar a les seves coses.
