L’any comença amb moviments a ERC que no estaven en els plans de Salvador Illa. Una de les claus és en l’actitud dels dos sectors de l’oposició interna dels republicans, que s’han negat a acceptar la participació en òrgans del partit i els equips redactors de les ponències de la segona fase del congrés que els oferia la nova executiva d’Oriol Junqueras. Els líders i les assemblees de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou han llegit aquestes propostes com una maniobra per diluir els dos grups que van disputar les eleccions del partit a Militància Decidim. Això significa que la guerra no s’ha acabat per a Junqueras. No només va necessitar la segona volta per recuperar el seu càrrec –que havia deixat per poder-hi tornar–, sinó que continua amb noves batalles. Un gir no del tot inesperat tenint en compte que ara mateix el poder institucional que té ERC és escassíssim. La paradoxa és que, de moment, l’única via que té la formació de Junqueras per ampliar aquest poder és passant pel PSC, just el que li estan posant difícil els sectors crítics.
En aquesta situació, el president dels republicans ha optat per emetre senyals adreçats a la seva militància que destaroten el full de ruta del PSC. De manera rocambolesca, Junqueras va voler fer saber aquest dissabte que no facilitarà els pressupostos del 2025. Va ser rocambolesca perquè el president d’ERC no va ser clar en aquest sentit en el seu brevíssim discurs obert a la premsa –i a tothom que el volgués seguir a través de YouTube. Una intervenció de quatre minuts en què va dir, com altres vegades, que no hi haurà pactes nous amb el PSC fins que no es compleixen els acords signats fins ara. Com que l’avaluació sobre el compliment dels pactes és més elàstica que la goma, van caldre un comunicat i aclariments posteriors de fonts del partit per transmetre el missatge que ni tan sols hi haurà negociació pressupostària perquè, segons els seus càlculs, ni posant-hi totes les ganes del món els socialistes són a temps de complir amb els acords aquest 2025. L’operació era enrevessada, perquè volia deixar una finestra oberta al PSC per al 2026 i alhora aspirava a mostrar fermesa a curt termini de cara a la militància.
El 2025 acaba de començar i Junqueras és expert a flexibilitzar i capgirar els seus propis missatges segons les circumstàncies de cada moment. Però aquest interès a subratllar que faran gruar al PSC els nous acords que els socialistes esperen –al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona– podria indicar que la deconstrucció d’ERC està tocant fons. I el paper dels grups que han quedat a l’oposició serà determinant per al nou rumb que pugui prendre, encara que hi hagi figures que han estat claus, com Joan Tardà, que advoquen per un gir que només els pot portar a l’autodestrucció.
