Rússia i no Ucraïna

De ser cert que tots o alguns dels líders haguessin tingut contacte amb la Rússia de Putin, les forces independentistes no haurien de renegar d’aquestes maniobres. Qualsevol moviment d’emancipació ha de buscar les seves aliances allà on les pugui trobar i és evident que no seria dins de la Unió Europea dels estats nació on n’aconseguirien simpaties. El problema el tenen evidentment amb les noves equiparacions que s’estan fent entre el seu moviment i el que s’està produint en el conflicte entre Ucraïna i Rússia.

En efecte, alguns líders independentistes estan dient que Espanya és com la Rússia invasora sobre la Ucraïna que reivindica la seva llibertat, però el cert és que el seu referent hauria de ser el Donbàs: uns territoris de llengua russa enclavats en un estat amb altra llengua dominant, que a més, des d’aquest punt de vista de política lingüística, en algun moment del govern de Zelenski va decidir rebaixar al rus el seu estatus de segona llengua oficial per donar-lo a l’anglès, i que des de 2014, any en que es produeixen les sagnants protestes a la plaça Maidan de Kiev, ha arraconat aquestes comunitats que, en reacció, van declarar recentment la seva independència. És en la seva defensa que Putin diu haver entrat en territori ucraïnès, i malgrat que es pugui pensar que és una excusa, l’esquema s’assembla força al succeït a Catalunya: es tracta d’ una minoria sense estat de que es declara independent a Ucraïna el 2021 com va amagar de declarar-se a Catalunya l’any 2017. I en ambdós casos l’Estat on es dóna la situació reacciona de manera enèrgica contra el que entén traïdoria.

Així doncs, no és Ucraïna sinó Rússia el país que hauria de tenir les simpaties de l’independentisme. L’actitud invasora del Kremlin ho fa difícil, tant com per fins i tot negar-hi ara uns contactes més que versemblants. En aquest esquema de treball la única sort de la guerra, si es lícit parlar així, és que ha permès enterrar la polèmica entre Junts i ERC teatralitzada per un Rufian que, amb la seva exquisidesa habitual, abandona el vaixell abans que ningú i no precisament rumb a Santako.