El caos de Rodalies, tot i l’extrema gravetat, tot i l’escarni que suposa per a Catalunya la imposició d’aquesta xarxa ferroviària tercermundista, només és la punta de l’iceberg. Si viéssim la part de sota, l’amagada, prendríem consciència de la descomunal dimensió de l’espoliació espanyola de Catalunya i del suïcidi col·lectiu que comporta la pertinença a Espanya. Arran de la manifestació que l’ANC ha convocat per al 7 de febrer, el president del Consell de la República, Jordi Domingo, s’ha referit als 1.700 milions d’euros que Espanya ‘promet’ invertir en els cinc anys vinents a Catalunya, i ha explicat que Catalunya, sense l’espoliació anual de 22.000 milions d’euros, en tindria prou amb quatre setmanes justes per reunir-los. Només amb vint-i-vuit dies! A partir d’aquí ja podem imaginar la insostenible fuita de recursos que implica mantenir oberta una aixeta que cada segon de la nostra vida raja euros, euros, euros i més euros cap a Espanya.
El problema és que encara hi ha catalans –catalans directament perjudicats per Rodalies, fins i tot!– que pensen que es tracta d’un mer desinterès administratiu de Madrid, és a dir, pur centralisme madrileny, i no pas de la gravíssima conseqüència d’un llarg projecte espanyol d’asfíxia de Catalunya, per tal d’impedir-ne el progrés social i la seva realització natural com el que realment és: una de les més dinàmiques i progressistes nacions d’Europa. Doncs bé, Catalunya és una colònia i rep el tracte que li correspon com a colònia. Les colònies són per a això, per ser explotades, per treure’n el suc i engreixar les arques de la metròpoli. Antigament, es feia de manera més descarada, com els vaixells carregats de l’or que Castella es feia portar de les colònies d’ultramar. Avui, però, del saqueig en diuen “solidaritat”.
Per fer-nos una idea de la insostenible dimensió del robatori que patim, cal parar atenció en la xifra presentada pels experts fiscals sobre els milions d’euros que Espanya ha espoliat a Catalunya des de la mort de Franco. Exactament 350.000 milions d’euros. Sense aquest saqueig, Catalunya seria avui la Suïssa del sud d’Europa. Però no ho és, perquè pateix un buidatge dels recursos que genera i, en comptes de progressar, s’empobreix progressivament. S’empobreixen les seves infraestructures, s’empobreixen els catalans i s’empobreix el país. I això és així perquè PSC, Podemos, Sumar, Barcelona en Comú…, nacionalistes espanyols tots ells, necessiten que es mantingui la sagnia econòmica i l’empobriment per fornir la seva demagògia dient que els problemes de Catalunya es redueixen a un tema de dretes i d’esquerres i no pas a un robatori a mà armada perpetrat contra el nostre país. De fet, són farsants fins i tot en la seva etiqueta d’esquerres, ja que en realitat, a més de ser una peça bàsica del règim colonial, compleixen la missió d’exercir d’abrandats operaris de l’espoliació.
Són ells els qui estan infiltrats a les plataformes d’usuaris de Rodalies i els que han mogut els fils per contraprogramar a corre-cuita una manifestació que perjudiqui la convocada per l’ANC sota el lema “Prou! Única via: independència!”. N’hi ha prou d’escoltar l’excusa donada per les plataformes per justificar la manifestació que s’han tret de la màniga quatre dies després de la de l’ANC. Segons ells, serà una manifestació “despolititzada” i “neutral”. És per petar-se de riure. I no només perquè tota manifestació, pel sol fet se ser-ho, ja és política, sinó perquè poques coses hi ha més polítiques que el caos de Rodalies. En aquest sentit, és bo fixar-se en qui ha donat suport a la manifestació contraprogramada per veure que l’asfíxia de Catalunya no seria possible sense el col·laboracionisme català. En aquesta línia hi troben Esquerra Republicana, un partit que ràpidament va fer una crida a la participació en la improvisada manifestació –amb Vox i PP, no ho oblidem–, i el mateix va fer Òmnium Cultural, una entitat segrestada avui per Esquerra Republicana, que l’ha convertida en un despatx del partit. Davant d’aital despropòsit, alguns mitjans de comunicació van interpel·lar ERC i Òmnium i, aquestes, en veure’s en fals, van respondre que… bé, que… que… que… que també anirien a la manifestació original. Junts hauria de tenir criteri i no caure en el parany. Beure i bufar no pot ser.
Aquests nivells de cinisme expliquen la raó per la qual Catalunya no és avui un Estat. Un infiltrat espanyol no ho faria millor. Primer et fas passar per independentista i, un cop a dins, treballes per boicotejar l’independentisme. I si et pesquen… Si et pesquen dius que ets ‘neutral’ i que tant aniràs a la manifestació independentista del matí com a la manifestació espanyolista de la tarda. I avall, que fa baixada! Que encara resti algun votant ‘de bona fe’ que no s’hagi adonat que ERC és una delegació del PSOE en el sentit més literal del mot i una peça clau al servei de la subordinació de Catalunya a Espanya, només s’explica per l’estat de xoc que va provocar la marxa enrere del 2017.
El tercermundisme de Rodalies no és una infraestructura obsoleta per oblit administratiu. Forma part del projecte espanyol d’obstrucció de totes les vies de desenvolupament catalanes. La dilatació del corredor mediterrani, de la connexió ràpida entre Catalunya i el País Valencià, de la connexió entre Catalunya i Europa, l’hostilitat a la cohesió dels Països Catalans, el setge a la llengua catalana per la via de l’esquarterament, la destrucció del nostre sistema sanitari, la destrucció del nostre sistema financer… són elements d’un mateix projecte les arrels del qual són tant polítiques com psicològiques. Polítiques, perquè parlem d’imperialisme, de supremacisme, d’afany de domini sobre Catalunya per treure’n tot el suc; i psicològiques, perquè són fruit de l’immens complex d’inferioritat espanyol davant Catalunya i de l’enveja de la seva capacitat productiva. Espanya sap més bé que ningú que la Catalunya independent serà la Suïssa del sud d’Europa, sap que la força d’un Estat català despertarà la consciència de la resta dels Països Catalans, i sap que el mapa espanyol s’encongirà com un jersei de llana en una rentadora a 40 graus. És per això que, mani qui mani, totes les seves polítiques estan enfocades a frenar el desenvolupament català.
Que tot i això, persones, entitats i partits autoanomenats ‘independentistes’ promoguin una manifestació per boicotejar la manifestació independentista demostra dues coses: la primera, que menteixen; i la segona, que no només són part de problema, sinó que treballen per a la seva perpetuació. Saben de sobres l’impacte econòmic que té el boicot espanyol al desenvolupament català i que es tradueix en costos laborals, despeses extraordinàries, pèrdues de temps, incompliment de terminis, reducció de la productivitat, empobriment de la societat…, i, malgrat això, volen Catalunya sotmesa a Espanya. Són tan caragirats, que s’estimen més el masoquisme de viure instal·lats en la queixa permanent que no pas ser amos de la seva vida.
Algú potser dirà que el fet que la manifestació de la tarda no sigui independentista no vol dir que sigui espanyolista. Doncs no, mal que pesi, sí que ho és. Tenien tanta pressa a boicotejar la manifestació original, que no es van aturar a pensar que se’ls veuria el llautó. Anem a pams: Si ets independentista, què hi fas en una manifestació organitzada expressament per boicotejar la manifestació independentista? Si ets independentista, què hi fas en una manifestació al costat de PP i Vox? Què hi fas, en una manifestació que silencia l’espoliació de Catalunya i el tractament colonial que pateix? Què hi fas, en una manifestació tapadora que et converteix en còmplice d’Espanya? Què hi fas, en una manifestació provinciana que fa el ploricó com si Toledo s’exclamés del centralisme de Madrid? D’altra banda, què passa si no ets independentista? Doncs passa que si no ets independentista és que ets dependentista. Així de senzill. I si ets dependentista, és a dir, si ets espanyolista, no hi ha dubte: la manifestació de la tarda és la teva manifestació.
