El 3 de gener passat, al Pavelló Olímpic de Reus, es va celebrar l’acte inaugural del Centenari de la mort d’Antoni Gaudí (1926-2026). Es tractava d’un espectacle organitzat per l’Ajuntament de Reus (PSC-ERC-Ara Reus) i la Federació Espanyola de Patinatge, amb participació de la Diputació de Tarragona (amb majoria ERC-PSC) i el Consell Superior d’Esports, sota la direcció artística de Manel Villarroya, Òscar Molins i Carles Gasset.
Però el que s’havia presentat com un homenatge bonhomiós a Antoni Gaudí, era, en realitat, la perpetració d’un escarni de la seva figura i de la seva personalitat, un escarni sibil·lí ordit amb tergiversacions i falsedats. I totes amb un mateix i deliberat afany espanyolitzador. Una de les falsificacions és la que afirma que l’obra de Gaudí s’inspira en l’art mudèjar d’Andalusia. Com explica amb detall Efemèrides Arquitectura, Gaudí només va passar una vegada per Andalusia –una sola–, camí de Tànger l’any 1892, i s’aturà momentàniament per veure l’Alhambra. Res més. De fet, l’historiador de l’art Antonio Bravo Nieto, expert en l’arquitectura del nord d’Àfrica, afirma que no existeix cap document a cap arxiu que permeti establir el més mínim vincle entre Gaudí i Andalusia. Mai no va visitar-hi monuments de cap mena. Va cobrar una factura procedent de Màlaga, això sí, però és sabut que ell odiava Espanya i que no volia tenir-hi contacte directe, ni tan sols amb aquells que li encarreguessin un projecte. Ras i curt: si un client era espanyol, no el volia conèixer. Aquest és el cas d’El Capricho, a Comillas, Cantàbria; un encàrrec que li va arribar a través d’Eusebi Güell i que Gaudí va fer a distància, és a dir, sense anar-hi mai per veure la realització de l’obra. Ni tan sols va voler conèixer-ne el propietari, Máximo Díaz de Quijano, ni tenir-hi el més mínim tracte.
Gaudí era tan al·lèrgic a Espanya com Joan Salvat Papasseit, i mai no parlava espanyol. Mai! No acceptava parlar aquesta llengua sota cap imperatiu, ni tan sols amb el rei espanyol Alfons XIII. Com explicava Enric Calpena a Catalunya Ràdio, quan Gaudí va mostrar a Miguel de Unamuno les obres de la Sagrada Família, ho va fer acompanyat d’un intèrpret que traduïa a l’espanyol tot el que ell deia en català. I tanmateix, ves per on, els organismes espanyols, la Diputació de Tarragona i PSC-ERC-Ara Reus, valent-se de la intel·ligència artificial, n’han recreat la imatge i l’han fet parlar ‘en cristiano’. A ell, a Gaudí!, que es va estimar més ser detingut per la policia espanyola a l’església barcelonina dels Sants Just i Pastor, el 1924, que no pas trair els seus principis i perdre la dignitat parlant la llengua del país que sotmetia el seu. I és que ningú a Catalunya no va treure un mot espanyol dels llavis de Gaudí. Els ho va deixar ben clar i català, als policies: “La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució, i la pago; però no a deixar de parlar la meva llengua. Jo en tinc prou amb la meva llengua”. Per tot això, l’esperpèntic espectacle ofert pel govern municipal de Reus –repetim-ne les sigles: PSC-ERC-Ara Reus–, és un insult a la memòria d’Antoni Gaudí, una befa que va ser reblada en diversos moments anomenant-lo “Antonio”.
Tot plegat s’emmarca en l’operació espanyolitzadora de Catalunya i dels seus referents per part del govern de Salvador Illa i del govern espanyol, que són el mateix. Recordem que a la Setmana Catalana d’Osaka, Japó, la Generalitat ja va insultar Gaudí, esborrant la seva catalanitat a la biografia i falsejant la realitat amb el lema “Spain is Gaudí”. Això sol ja hauria fet que Gaudí, enrabiat, agafés un fuet i expulsés la Generalitat del Pavelló amb la mateixa fúria que aquell bon home va expulsar fa dos mil anys els mercaders del temple tot cridant-los “malvats!, hipòcrites!”. I és que Illa i la colla de col·laboracionistes que l’acompanya –que pretenen fer el mateix amb Mercè Rodoreda– són això, hipòcrites mercaders que s’aprofiten dels morts en benefici dels seus interessos polítics. Al Japó, fins i tot van eliminar el nom de Catalunya dels plafons de benvinguda a l’espai i van escriure-hi “Cataluña”. Tot plegat ja ens dona la mesura de l’ultranacionalisme espanyol que governa la Generalitat per obra expressa d’Esquerra Republicana, i que concorda amb el tàndem PSC-ERC a l’Ajuntament i a la Diputació i que ha facilitat l’escarni d’Antoni Gaudí a Reus.
Les excuses donades per organitzadors i exhibidors, encara palesen més el greuge d’aquest Centenari. La Federació Espanyola de Patinatge, el Consell Superior d’Esports i la Diputació de Tarragona han adduït que l’espectacle era “bilingüe” perquè està pensat per ser vist també a Espanya. Talment com si les parts verbals no es poguessin fer en català a Catalunya i subtitulades en espanyol a Espanya. Tan catalanofòbiques són, les oïdes espanyoles, que no suporten sentir parlar català? No podien, en tot cas, fer-ne una versió espanyola? Per la seva banda, l’Ajuntament de Reus, amagant que també n’era l’organitzador, ha arribat a fer-se l’orni dient que ells no en duien la part ‘tècnica’ ni n’havien fet el guió, només cedien l’espai i promovien l’espectacle. Quina barra! Es pot permetre que un consistori menteixi fins a aquest punt? De debò ens diuen que cedien un espai municipal per celebrar-hi el Centenari de Gaudí, fill il·lustre de Reus, del qual no en sabien res de res? De debò ens diuen que publicitaven un espectacle –“aneu-hi, aneu-hi, reusencs!”– del qual ignoraven el contingut? Fer de la mentida una acció de govern i defugir-ne les responsabilitats denota una manca de principis absoluta. L’Ajuntament de Reus podia impedir, i havia d’haver impedit, la realització d’aquest espectacle, i no ho va fer. No ho va fer.
Però no acaben aquí les excuses de mal pagador de PSC-ERC-Ara Reus. Per si fos poc –i aquí se’ls ha vist el llautó–, han justificat l’ús de la llengua espanyola a l’acte i la befa de fer parlar Gaudí en espanyol amb el pretext que “els esportistes participants i els seus acompanyants, assistents com a públic a l’espectacle, provenien de diversos punts de l’Estat”. I, amb tota la hipocresia, han afegit que són un govern municipal “fermament compromès amb la llengua catalana” (!!!). Una llengua catalana que només parlen “si no hi ha visites”. El nivell intel·lectual d’aquesta excusa és tan vergonyosament baix, que ve a dir-nos que la llengua catalana no pot ser usada a Catalunya sempre que hi hagi “gent de fora”. Es veu que la presència de “gent de fora” en un acte, és motiu inqüestionable per esborrar la llengua de Catalunya. I com que sempre hi haurà algú de fora…, oi?
Una altra qüestió és la reescriptura espanyola de la figura de Gaudí, esborrant el seu insubornable independentisme i fent-lo passar per un espanyol “regionalista” o “federalista”. En Galdric Santana, comissari de l’Any Gaudí, exercint de censor, afirma que Gaudí no era independentista i que mai no va ser titllat de “separatista”. A això arriben: la mentida i la censura com a eines per manipular la història. No els fa res que hi hagi material de premsa que reculli com descrivien Gaudí els republicans i els lerrouxistes. La pàtria de Gaudí era Catalunya, i tota la seva obra està amarada de simbologia que ho remarca. El problema és que aquells ‘catalans’ que han fet del sotmetiment de Catalunya a Espanya un modus vivendi personal, necessiten demostrar que són més espanyols que els espanyols. Estan en venda i disposats al que calgui sense cap mena d’escrúpol. És amb la seva col·laboració que l’Any Gaudí inclourà monedes en què la cara de Gaudí apareixerà al costat del mot “España” –l’escarni arriba a aquest nivell– i amb els noms de les seves obres espanyolitzats: “Sagrada Familia” (eliminació de l’accent), “Casa Milá” (l’accent amb ortografia espanyola) i “Parque Güell”.
Fa segles que Espanya s’apodera del talent català per fer-lo passar per espanyol, talent artístic, talent científic, talent esportiu… Però el pitjor és que sempre ha trobat catalans que s’han mostrat diligents a l’hora de trair el seu poble, i tant l’Any Gaudí com l’esperpent del Centenari, un Centenari que ben bé podria dir-se “Fot-li que és de Reus!”, formen part d’aquesta operació. Antoni Gaudí no els importa gens. Gens ni mica. Gaudí és només l’excusa per promoure la marca Espanya. Amb tot el cinisme del món, PSC-ERC-Ara Reus han dit que miraran que “no es torni a produir” (!). Que no es torni a produir! Ah, sí? Quan? L’any 2126? L’any de la celebració del segon centenari? El que han fet amb Gaudí no té nom i, d’acord amb els principis de l’ètica, haurien d’haver dimitit tots en bloc. No ho han fet i ara caldrà esperar que l’any vinent les urnes actuïn en conseqüència. L’Ajuntament de Reus ha traït la memòria d’Antoni Gaudí, ha esborrat la seva catalanitat, ha posat en boca seva paraules que mai no hauria pronunciat i l’ha espanyolitzat, cosa que indica una manca absoluta de respecte per la seva persona. Homenatjar no vol dir escarnir, senyors i senyores del govern municipal de Reus. Homenatjar vol dir respectar. I si la persona homenatjada és morta, vol dir respectar-ne la memòria, no pas trair-la.
