Aquesta setmana Jaume Collboni ha deixat, o diu que deixarà, de ser la comparsa, crossa, còmplice, o cooperador necessari de totes les equivocacions que han desfigurat la ciutat de Barcelona gràcies al comandament municipal dels comuns i de la seva líder, Ada Colau, fins a fer-la gairebé irreconeixible. Però en podem estar segurs del que diu que no serà a partir d’ara? Perquè fins ara ha format part del problema, i no de la solució amb l’ajuda inestimable dels de Manuel Valls que ara es presenten sota un altre nom de partit.
Les malifetes del reincident govern municipal han estat de vegades per acció, com és el cas de la política viària, farcida d’un lleig urbanisme irònicament anomenat tàctic, que ha provocat l’augment de la contaminació atmosfèrica i l’erosió de la salut mental dels que han de travessar la ciutat en hora punta i de tots aquells que hi viuen sota els carrers embussats de cotxes, fums i soroll de crispació. La loteria sols els ha tocat als escollits per gaudir del carrer jardí o de l’illa urbana, clar, que d’obres d’aquestes també va la ciutat plena. Altres desencerts han estat per omissió, com en el cas de la brutícia i de totes les seves derivades, on és evident que no tot s’arregla netejant, sinó també amb una actitud seriosa envers certes accions necessàries. I aquesta fora la tercera de les formes d’error dels responsables del govern de la ciutat, perquè es pot operar, però a més cal que sigui amb eficàcia, i aquí en van dos exemples; una: si vols que la gent prescindeixi del vehicle privat s’han de donar veritables alternatives públiques per al consum de transport públic, i aquestes mai arriben; i altra: la policia ha de ser exemplar, però també recolzada incondicionalment en la tasca de mantenir la seguretat i sancionar la brutícia i l’incivisme.
La recent prospecció demoscòpica feta per un diari sobre el votant de Junts, cada cop més independentista i ja majoritàriament d’esquerres, deixa un panorama devastador per a la governabilitat de la ciutat a partir de les properes eleccions. Si la gent escull entre ERC, PSC i Junts, els tres partits que, si Trias es presenta per aquest últim, es poden disputar les primeres posicions, és evident que cap d’ells adoptarà idees de perfil liberal conservador, i tot i que algú diria que la ciutat ha estat sempre així, més aviat d’aquest esquerranisme burgès i contradictori amb la seva pròpia vida, per revertir els danys causats pels comuns i els seus apàtics supporters, aquells no hauria de formar part del proper govern, i algun altre partit hauria de tenir la responsabilitat del reequilibri. La qüestió és que això sembla poc factible, perquè tot apunta a un tripartit i al quart en discòrdia, els seus líders i bases semblen voler-los en la mateixa línia ideològica. Així que la pregunta és pertinent, i podem tornar a l’inici: qui reconduirà Barcelona a partir de l’any que ve?
2
1
