Espanya torna a salvar l’independentisme que viu del pressupost. Després de la patacada d’ahir dels actors del fiasco del Primer d’Octubre del 2017, el president rojigualdo els dona aire en forma de convocatòria electoral. ¡Gracias, Pedro! Abandonats per centenars de milers dels seus antics votants, el trio de la benzina conformat per ERC, Junts i la CUP, avui respiren una miqueta millor. Pilota endavant fins al 23 de juliol.
Sánchez posa data a l’operació per frenar al duet imperial PP-VOX després de la desfeta socialista. Se’n sortirà? No ho sé. Però allò que és segur és que el crit unànime per mobilitzar el vot de les esquerres espanyoles i els seus aliats parlamentaris serà “que ve el llop!”, sigui de pell blava o sigui de pell verda. En aquest ramat que condueix el pastor madrileny hi ha també les ovelles catalanes. No són ovelles negres, en absolut. Creuen i sempre acostumen a dir “bèe!” Repetiran les consignes del PSOE i fomentaran el vot de la por. No tenen res més a oferir.
Veureu com s’alçaran veus apocalíptiques que pronosticaran el retorn del feixisme i la fi de les nostres llibertats. Tornarà l’eslògan del “No passaran!” com si fóssim el 1936. Catalunya baluard de la democràcia… espanyola, naturalment. Què fer per aturar aquesta catàstrofe que amenaça el nostre futur immediat? Votar-los sense pensar en cap altra cosa, és clar. Tot i que fer-ho és un exercici de risc.
El cap dels socialistes ha fet un gest de supervivència política, segurament perquè no tenia una altra sortida. Però la seva jugada té unes conseqüències balsàmiques pels partits catalans anomenats independentistes. Una primera és que no hi ha temps per parlar del fracàs viscut en forma d’abstenció. I la segona és que els ha donat feta la campanya electoral amb un discurs victimista que emmascararà la seva impotència i mediocritat. Els ha tocat la grossa.
Un altre espectacle grotesc que serà digne de veure el protagonitzaran els pactes electorals derivats de les municipals. S’ompliran la boca amb mots grandiloqüents per justificar-los. Que si l’estabilitat, que si l’interès de la gent… Tot plegat, falòrnies. Donada la immediatesa de les votacions espanyoles, qualsevol acord entre partits, es farà exclusivament en clau electoral. Vull dir que les decisions seran un exercici d’especulació on del que es tractarà serà no prendre mal de cara a les expectatives que tinguin pel 23 de juliol.
No podem oblidar, quan parlem d’això, que les subvencions electorals que es deriven de la representativitat al congrés i al senat espanyol són les més sucoses de totes. Amb les coses de menjar no s’hi juga. Ignoro exactament el que deixarà d’ingressar, per exemple, Esquerra a causa de la desfeta d’ahir. Però si han perdut més de 300.000 vots, no cal saber sumar i restar gaire per imaginar que les finances internes han patit una sotragada important. La menjadora s’encongeix.
Per tot plegat, no us sorprengueu que a partir d’ara es disfressin de Manelic per voler fer-nos creure que el vinent 23 de juliol ens salvaran la vida tot cridant: “He mort el llop, he mort el llop, he mort el llop!”.
22
14
