Què serà el que la Presidenta Borràs pot explicar per justificar dos fets que cauen sobre ella con dos àncores de ferro? D’una banda, el fet que mentre es discutia el que semblaven estratègies de defensa de l’escó de Juvillà, el diputat ja hagués estat donat de baixa. D’altra, que la promesa de la presidenta de que ella no faria com el seu homòleg Torrent, a qui va qualificar de traïdor, és fongués en qüestió de minuts com un sucre en un cafè, en haver-se repetit el procediment de manera quasi idèntica.
El que anuncia Borràs és que explicarà la seqüència que permeti entendre per què l’oportunitat de l’independentisme de mostrar-se unit, compacte i heroic ha acabat en un sorollós ridícul, incrementat en el fet que han caigut les crítiques sobre ella des de totes les formacions polítiques, perquè malgrat una votació parlamentària a favor de Juvillà, la realitat contundent i sonora és que ja no té la condició de diputat. I fins i tot en el cas, força previsible pel que ja ha insinuat, que la principal responsabilitat Borràs la faci recaure en l’actitud cupaire, que sempre reclama la revolució, però quasi bé mai en rep les conseqüències, poca cosa més hi ha a dir.
Res més si no és que, i és ben palès, cadascun dels sectors independentistes ha pres un camí diferent per encarar el futur i que qualsevol d’ells ja ha entès que la nova estratègia de l’Estat no va de prohibicions generals, sinó d’adreçar-se de forma concreta a polítics o funcionaris en les seves particulars responsabilitats, enfrontant-los de manera individual a la possibilitat de desobeir. I així, comminant-los d’un en un, sigui per la independència o per qualsevol altra causa, es pugui comprovar que ja no hi ha herois, que aquest és un temps sense èpica i que, si es tracta d’estructures, les d’un Estat ja constituït són més grans, més poderoses, més profundes. Què serà, doncs, el que ens pugui explicar la Presidenta?
