Què més ens cal per veure que som un poble a qui pot humiliar qualsevol tanoca amb càrrec? Els d’aquí i els d’allà. Els d’aquí per covards i venuts, i els d’allà per odi i racisme. Som l’ase de tots els cops, però encara una gran majoria creuen que el parlar ponderat i el somriure simpàtic són les millors armes per combatre la nostra probable desaparició com a poble. Molts de nosaltres encara pensen que amb els traïdors i amb els botxins, l’amabilitat ens salvarà. Estem triant el millor camí cap al suïcidi col.lectiu, que és la mort més llastimosa que pot tenir qualsevol nació.
Tot això ve a tomb per la claudicació d’aquest govern de fireta que tenim a Catalunya amb la qüestió de la reforma de la llei de política lingüística. La seva misèria nacional, moral i personal és la millor prova que han esdevingut els guardians del guetto. A partir d’aquest moment, votar-los és esdevenir còmplice d’aquesta ignomínia.
Amb tot, crec que no som prou conscients de l’abast d’aquesta vergonya col.lectiva. Però potser si pensem en tots aquells catalans que van patir presó, tortures i fins i tot l’afusellament per defensar la llengua catalana, i mirem com han actuat els caguetes disfressats de diputats que han estat incapaços d’entomar una simple inhabilitació o multa per protegir l’idioma de la nació, entendrem millor les coses.
La posada en escena d’aquesta rendició ben pagada per l’enemic a còpia de nòmines que mai no perillen, ha estat d’antologia. Han emmascarat amb realpolitik l’obediència de la minyona. Fins i tot, han recuperat de les catacumbes de la política catalana una exconsellera com Irene Rigau que ens la presenten com l’artífex d’aquesta “jugada mestra”. És qui va afirmar literalment a TV3 divendres passat que “aquesta proposta de modificació de la llei de política lingüística que es va presentar ahir manté la immersió lingüística d’una manera total”.
Però, és clar, els catalans tenim la memòria massa curta i ens marquen els gols per totes bandes. El novembre del 2020, Esquerra negociava amb PSOE i Unides Podem en el congrés espanyol blindar la immersió lingüística per tal que el castellà no es fixés com a llengua vehicular. Quin ha estat el resultat? Doncs que la proposta que van presentar la setmana passada Esquerra, Junts, PSC i Comuns diu literalment: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3“. Cal afegir alguna cosa més?
Els estafadors professionals enganyen amb ànim de lucre. Exactament igual que porten fent durant anys els diputats suposadament independentistes: entabanen els seus votants per mantenir una nòmina. Ara, però, el problema no és que siguin més o menys tramposos. Del que es tracta és fins quan estem disposats nosaltres a aguantar a aquests tafurs amb càrrec institucional. Cal foragitar-los urgentment dels seus llocs de responsabilitat perquè enfonsaran Catalunya. Aquesta ha de ser, a partir d’aquest moment, la nostra prioritat.
12
