Glòria Serra deia ahir a RAC1 que no es creu que hi hagi gent que ve de fora (de fora de Catalunya, de fora d’Espanya i de fora d’Europa) a operar-se a casa nostra. De franc, per descomptat. Va reclamar proves als periodistes que així ho asseguren, tot i que ella no en va aportar cap que reforcés allò que deia. D’aquesta actitud seva se’n diu bonisme i ha provocat rius de tinta digital, raó per la qual ara no hi entrarem. En canvi, sí que parlarem de les proves que ella reclamava.
Fa un temps vaig escriure un article sobre tot això al Singular. Posava, tal com reclama Glòria Serra, alguns exemples concrets. Dit d’una altra manera, proves. No em va caldre fer cap treball de camp intensíssim: només cal parlar amb els metges o llurs associacions professionals i sindicals per trobar exemples a cabassos. Les infermeres també ho poden confirmar. No tornaré, doncs, a repetir aquests exemples, però queda clar que negar que a Catalunya ve gent de fora exclusivament per operar-se i rebre tractament mèdic és amagar el cap sota terra, talment com fan els estruços.
A data d’avui, els nostres metges continuen programant operacions quirúrgiques per a estrangers (i evidentment no parlo d’aragonesos ni murcians, que és un altre tema). Parlo de gent de fora de l’Estat i de fora d’Europa. És molt senzill de verificar. Quantes trucades es fan des dels hospitals catalans a països de fora d’Europa? Quin percentatge de pacients de l’ICS no té la nacionalitat espanyola o, en el cas de ser estranger, no està empadronat a casa nostra? Tot això té un nom en l’argot mèdic: turisme sanitari. Els sona? Dins la UE els holandesos en són uns grans usuaris, d’aquest sistema. Arriben a l’estiu, s’operen de franc, van a la platja i tornen al seu país. Fantàstic.
Per cert, en aquell article em sembla que em vaig deixar un exemple. És una matèria sensible, però qualsevol metge ho pot confirmar. Resulta que a la majoria de països d’Europa el tractament contra la SIDA no és gratuït. Els pacients n’han de pagar una part. Per això, molts pacients europeus d’aquesta terrible malaltia es traslladen a viure a Catalunya on reben el tractament gratuït i de per vida. Demagògia? No ho crec. En tot cas són fets que paguem la Glòria Serra, vostè i jo.
