Mal pacte és aquell que deixa el Departament de Salut el novè en creixement entre els diferents departaments, quedant lluny dels 12.000 milions d’euros mínims que va reclamar el conseller i essent només el 29% del total del pressupost de la Generalitat, per tant, un percentatge molt baix.
Arribat a aquest punt el lector pensarà que aquestes paraules són meves per argumentar que aquest no és un bon pressupost per a salut. Doncs no, són paraules literals de la diputada Assumpta Escarp (PSC) l’any 2021 per afirmar que dedicar només un 29% del pressupost de la Generalitat al Departament de Salut suposava que la salut no era una prioritat pel govern. Aquest any el pressupost d’ERC, aprovat amb el suport de PSC i Comuns, destina només un 26% a salut, el percentatge més baix dels últims 20 anys: només 1 de cada 4 euros! Amb aquesta xifra, utilitzant l’argument de la diputada del PSC, no podem considerar, de cap de les maneres, aquest pressupost bo per al sistema de salut.
El HC Balcells en unes declaracions a l’ACN, de les que diversos mitjans se’n van fer ressò, afirmava que amb aquest pressupost estaven començant a revertir l’infrafinançament crònic que pateix la sanitat. Dit amb tots els respectes, aquesta és una afirmació autonomista. Creure que amb els diners que venen de les transferències de l’Estat podrem revertir l’infrafinançament és irreal, a menys que deixéssim sense recursos a una bona part de la resta de departaments de la Generalitat. Des de Catalunya el que hem de fer, mentre no siguem un estat, és reclamar un finançament just per a la salut i la resta de serveis públics, d’acord amb la riquesa que generem. Si tenim en compte que el PIB de Catalunya és de 244 mil milions d’euros, si destinéssim un 8% a la despesa dels serveis públics en salut com fan molts dels països del nostre entorn, parlaríem d’un pressupost al voltant de 19 mil milions d’euros. Avui el pressupost és de poc més de 12 mil milions d’euros. Eixugar aquesta diferència a partir dels recursos transferits és pràcticament impossible. Sostenir, com ho fa el conseller, que el pressupost permet començar a revertir l’infrafinançament és donar la idea que el responsable és la pròpia Generalitat i no el dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya.
El departament de salut va presentar un pressupost de poc més de 12 mil milions, però tots sabem que la despesa final s’aproparà, com a mínim, als 14 mil milions, i així ho va admetre el portaveu d’ERC a la comissió de salut en una entrevista en un mitjà de comunicació especialitzat. Això ja va passar l’any 2022 quan sabíem que ens faltarien 1.600 milions per fer front a la covid i per això reclamàvem que l’Estat no retirés els fons estructurals. Aquest any, per sort, la covid ha entrat en una fase diferent, i tot i que les persones vulnerables encara tenen risc de patir una malaltia greu, el nombre de persones infectades i la gravetat són molt menors. Quan preguntem al Conseller en què es gastaran aquests dos mil milions no pressupostats, la resposta és el silenci, impedint que el parlament pugui exercir la seva funció de control. Manca de transparència i rigor.
Per últim, l’Atenció Primària: tots sabem que passar d’un 17% del total del pressupost que avui es destina a l’Atenció Primària al 25% en un any no és realista, i per això cada any es va incrementant el pressupost que es destina a aquest àmbit d’atenció. Però voler maquillar les dades i dir que en aquest pressupost es destina un 24% a l’Atenció Primària, senzillament canviant la metodologia de càlcul, no és de rebut. I per això els professionals de l’Atenció Primària i els propis socis de pressupost, PSC i comuns, li han fet saber al conseller que aquest no és el camí, que un pressupost requereix de més rigor, criteri i transparència.
Aquests, i altres arguments, expliquen de forma molt clara que aquest pressupost ni és bo ni és expansiu pel sistema de salut.
_____________________________
Jordi Fàbrega i Sabaté és portaveu de Junts per Catalunya a la Comissió de Salut del Parlament
2
