Aquest dimarts Junts per Catalunya s’ha vist les cares amb el Govern de Pere Aragonès per negociar els pressupostos del 2024 en una trobada a Palau on s’ha tornat a posar de manifest el poc feeling que hi ha entre els republicans i juntaires. La trobada, que era la segona que mantenien en dos mesos enfront de la quinzena que l’executiu mantingut amb el PSC, ha durat un tancar i obrir d’ulls. Vint minuts. Junts volia que la trobada fos d’alt nivell, però s’ha topat amb la negativa del Govern, que ha preferit enviar-hi secretaris i directors generals de l’executiu. A més, els tres representants de la Generalitat han arribat tard a la cita i la reunió ha donat per a poc més que per a una encaixada de mans i perquè Junts els entregués el document amb les més de 100 mesures que plantegen, sense que cap sigui una línia vermella per a ells.
La voluntat expressada per part Junts, com a mínim de portes enfora, no ha estat corresposta per l’altra banda de la taula negociadora. L’opinió de Palau és diametralment oposada i es neguen a fer el que consideren arrossegar-se als peus de Junts. En qualsevol cas les dades parlen per elles mateixes i queda clar que Esquerra veu el PSC i els comuns com a socis prioritaris per tirar endavant els comptes aquest últim any de legislatura i, a més, encara que des de Palau deslliguin una cosa de l’altra, tenen interessos comuns que poden propiciar, com denuncia Junts, un canvi de cromos que afecti la Generalitat, la Moncloa i l’Ajuntament de Barcelona, on l’alcalde Jaume Collboni continua esfullant la margarida per decidir amb qui vol governar la ciutat.
Davant aquest escenari, el que és evident és que el full de ruta per a la independència dorm el son dels justos en un calaix dels partits independentistes, que no donen senyals de ser capaços de refer ponts perquè prefereixen jugar cada batalla per separat i lluitar per l’hegemonia de l’independentisme, però res més. I sense unitat d’acció és impossible reactivar, o negociar i acordar, un full de ruta per assolir la independència. A hores d’ara és quasi impossible pensar que ERC i Junts puguin esbossar un camí cap a la independència, més tenint en compte que són incapaços d’acordar els termes d’una amnistia o uns pressupostos de la Generalitat.
