Quan ja és definitivament el campió de guanyar eleccions sense guanyar-les, Pedro Sánchez té ara el repte de rendibilitzar una victòria que sí que va aconseguir: la de les eleccions catalanes. El seu representant, Salvador Illa, va guanyar els comicis al Parlament del 12-M amb claredat, però amb un resultat massa curt per governar si no és amb el suport d’un partit independentista o bé del PPC i Vox. Davant d’aquest panorama, tant Sánchez com Illa exhibeixen la seva aposta: un nou tripartit, amb ERC i els Comuns. Això és el que han deixat clar aquest cap de setmana, l’un i l’altre, anunciant que el finançament singular del qual no volien ni sentir a parlar ara ja el troben just. El que realment en pensen és, sobretot, que és oportú. Una altra vegada, fent de la necessitat virtut.
El mateix dissabte que Marta Rovira posava aquesta nova fórmula propera al concert com a condició per parlar amb els socialistes, Illa enviava un missatge confluent. I ahir s’hi va afegir Sánchez. No els importa que l’afirmació de la secretària general d’ERC vagi lligada a la idea que ha de ser el primer pas per negociar un referèndum. Aquest problema ja el resoldran més endavant, si és que els cal.
L’ofensiva socialista arriba en un moment de màxima tensió interna a ERC. L’allau de militants de la federació de Barcelona del partit que divendres va desbordar les previsions de la direcció i va obligar a ajornar la consulta sobre l’entrada al govern municipal de Jaume Collboni, el tens Consell Nacional de dissabte i el manifest del rovirisme –al qual s’han afegit també altres cercles– en són mostres prou clares. En aquest context, Pedro Sánchez pressiona els republicans perquè pugin al seu vaixell, aplicant el refrany castellà “a río revuelto, ganancia de pescadores“.
No està clar que hi hagi prou peixos a ERC que mosseguin aquest ham. Paral·lelament, la ira ha esclatat a Junts, on Puigdemont reclama una abstenció del PSC per poder ser investit. El president a l’exili ha acusat el president espanyol de “xantatge” amb el finançament singular a canvi dels vots d’ERC per investir Illa. Però moltes respostes a la xarxa, on ha penjat la seva rèplica indignada, li retreuen haver pactat la investidura de Sánchez. Tot plegat, dona pistes al líder del PSOE per decidir si vol pescar en l’embolic d’ERC o en el de l’independentisme en el seu conjunt, provocant una nova guerra entre republicans i juntaires.
Si un dels dos partits independentistes majoritaris pacta alguna solució –òbvia o imaginativa, tant és– per facilitar la investidura d’Illa la decisió tindrà unes conseqüències electorals difícils de calibrar, encara que no tothom hi estarà en contra. Però si provoquen una repetició electoral corren el risc d’obtenir resultats pitjors que el 12-M. No sembla que hi hagi sortida. És difícil que l’independentisme guanyi aquesta batalla. Però les decisions que prengui poden posar els fonaments per a una nova etapa en què, si vol mantenir el seu projecte, ha de recuperar la iniciativa.
