Més enllà de la qüestió de l’espionatge (res excepcional en els Estats del nostre entorn per més democràtics que siguin, sempre i quan s’ajustin a la legalitat, amb els principis de proporcionalitat i necessitat pel mig), en la seva aplicació a l’independentisme Pegasus ha propiciat una guerra de relats: mentre els espiats acusen l’Estat d’emprar la guerra bruta, una raó més per voler-lo abandonar, la part del govern espanyol amb sentit institucional es defensa dient, no sols que les circumstàncies d’aquells dies de fúria justificaven prendre mesures d’aquesta mena, sinó també que tot l’escàndol ha estat organitzat a la manera i pels mateixos autors d’altra “performance”, la del Tsunami Democràtic. Que tots els escarafalls de les víctimes són, en fi, pur teatre, o si més no, una situació desagradable amb beneficis colaterals per a la causa independentista.
Que el Tsunami es va orquestrar de dalt a baix, en soc testimoni directe: jo era al programa de la Mònica Terribas el dia en el qual es va anunciar pels micròfons el seu naixement; el bombo i plateret no es corresponia amb el nombre de persones adscrites, totes elles significades políticament, algunes d’elles, com Oriol Junqueras, i pel que sabem fins ara, no formant part, per cert, de la llista de les persones espiades. Que els espiats ho sabien fa molt temps també sembla clar, entre altres coses pel llibre que Roger Torrent va publicar el 2020 quan ell en va ser la víctima, així que durant aquest temps s’ha anat parlant de distensió i taules de diàleg malgrat saber-se que per sota s’esmolaven els punyals de la venjança.
Imagino que un dia sabrem del cert l’abast de tot plegat, però mentre això arriba, la sensació és de nàusea: tothom menteix acusant l’altre de fer-ho, però una cosa és certa. Si d’alguna manera les escoltes a advocats dels independentistes comprometen les seves defenses, s’haurà d’argumentar molt bé que el perill era de terrorisme, única raó que empararia els jutges per signar (si és que ho han fet) la necessària (i fonamentada) autorització al CNI per dur a terme l’espionatge. Altrament aquí o allà (a Europa) es podria declarar nul·la aquella part dels processos que veiessin compromesa la seva estratègia de defensa, i per tant violat un dret fonamental de la Constitució, que, paradoxalment, diuen que no els vincula i que no respecten.
2
4
