Pedro Sánchez s’ha endut de Barcelona un bonic souvenir: la seva foto a la conferència de presidents com a campió de l’Espanya plural i puto amo de la política catalana. En contrast, l’absència forçosa de Feijóo, la cridanera Ayuso, l’obedient i descafeïnat Salvador Illa i el perfil baix del rei castellà. La fallida cimera a Barcelona no ha servit de res, com totes les anteriors, però ha generat una foto plena a vessar de banderetes autonòmiques.
Sánchez ha aconseguit no només una mica d’aire dintre del fangar irrespirable del règim madrileny, sinó un poderós espot publicitari per al mercat europeu: apòstol de l’amnistia -frenada pels malèfics jutges fatxes-, profeta de la reconciliació, defensor del català, pilot discret de l’aterratge d’un Puigdemont amb plom a les ales i port de salvació de l’autonomisme de façana.
Si a tot això hi afegim la seva calculada resistència als cants de sirena del militarisme (per estratègia electoral i perquè sap on aniran realment a parar els milers de milions d’aquesta estafa) i el seu mil·limetrat distanciament envers el rei de Vox, ens surt un bonic retrat de Pedro el Salvador, que és millor antídot del que sembla contra la imatge de Pedro el Corrupto.
Entremig hem tingut l’oportunitat de gaudir de l’espectacle de circ barroer i titulars demencials que Feijóo s’ha muntat aquest diumenge a Madrid. Tanmateix, ni així no dona la talla, i això ho sap tothom: és tan poc líder que ni tan sols pot treure’s del damunt el residu tòxic que és Mazón, l’autèntic fugado. Menys encara si el futur excandidat es compara amb Sánchez, un dels més brillants polítics europeus de les darreres dècades.
I aquí és on apareix Ayuso, la reina de les canyes, la dona vestida del cursi “vermell Madrid”, l’Agustina de Aragón que ara apunta els seus canons cap als catalans, la Joana d’Arc de l’Espanya eterna, amb gran goig de les seves tropes.
Ella ha fet el gran espòiler de la precampanya 2026-2027 i de la mare de totes les batalles electorals, el 2027. Ja està força clar: “Tot és Catalunya”, dels mateixos creadors del famós eslògan “Tot és ETA”, serà l’eix central. Especialment quan, d’aquí a uns mesos, els esclati als morros el lema de “Tot és dictadura, comunisme i corrupció” i s’hagin de concentrar en Catalunya, que serveix per a tot i té la virtut d’unir tots els espanyols de bien, una etiqueta més nazi que la División Azul.
Ayuso no se sap si va, si ve o si descarrilarà, però sí que s’albira ja l’Espanya que ve: una, grande y libre… d’enemics separatistes i catalanistes, que això ho entén tothom i és de franc. La gran oportunitat, segons diuen els il·lusos i bel·licosos partidaris de “Com pitjor vagin les coses, millor per a nosaltres”, un desig diabòlic que fins ara ens ha donat uns èxits realment esplendorosos, com bé sabem.
Ayuso ha dibuixat la diana: el català i tot el que faci ferum de català, aquests són els mals a extirpar. És un salt qualitatiu i descarat important, sense manies. Un discurs guanyador.
Tenim tots els números per tornar a ser el camp de batalla del nacionalisme espanyol, que intueix ja el 2027 com l’oportunitat de la victòria definitiva.
Sánchez, si fos capaç de creure en alguna cosa més enllà d’ell mateix, hauria d’estar resant ja a tots els déus per tenir de contrincant Ayuso i Abascal. Això, en darrera instància, el podria salvar a ell i a una nova coalició d’ostatges desesperats, per improbable que sembli ara mateix, a més d’alimentar els discrets somnis monclovites del delegat estatal a la Diputació de Catalunya. Però condemnarà Catalunya i els Països Catalans.
Si Sánchez perd, perdem. Si Sánchez guanya, perdem. Si Ayuso i Abascal guanyen, ens fem l’harakiri directament.
Aquest és l’escenari que es va dibuixant. No estem en absolut preparats per afrontar l’apocalipsi caníbal i franquista que ens caurà al damunt. Podem muntar tots els festivals de ploramiquisme i victimisme que vulguem, com els de Sixena o tants altres, però això que vindrà ens ve gran, molt gran. És l’assalt final, després d’un setge llarguíssim. El dia que posin la bandera rojigualda sobre les runes de TV3, allò que no van gosar fer el 2017, podrem assistir al nostre propi funeral. En castellà, per descomptat. No serà que no estiguem avisats.
