Els patinets han vingut per quedar-se a les nostres ciutats i són per a molta gent una possibilitat de moure’s a un cost assequible. Sovint ho fan sense assumir cap mena de responsabilitat quan generen inconvenients i incomoditats a la resta de la gent que, vagin pel carrer o en altre tipus de vehicle, han experimentat la incapacitat per percebre’ls de manera clara en molts contextos i situacions, o han vist com es provocaven accidents de trànsit en supòsits de mala praxi d’algunes persones en la seva utilització.
Com sigui que són susceptibles de produir accidents, en alguns casos mortals, crec que alguna regles haurien de ser implementades en les polítiques públiques per evitar aquest tipus d’infortunis, com ja és norma en altres supòsits de transport. En primer lloc, s’haurien d’incloure en els programes d’educació viària, ja des de l’escola, el coneixement de les diverses fórmules de vialitat i la manera de comportar-se amb cada una d’elles i envers la resta. A més de la justícia en l’equiparació amb la resta de vehicles, i de la inclusió en l’ensenyament del qual ja a casa hauria de transmetre’s, això significaria que tothom comprengués que la circulació de vehicles cada cop serà més variada en les seves fórmules.
En segon lloc, seria necessari garantir la seguretat del conductor, fent obligatori el casc i altres fórmules que també són obligatòries en altres vehicles, de manera que s’evités la despesa en matèria de salut i de vides que els accidents de trànsit generen. Però a això s’hauria d’afegir altre vessant de la seguretat: l’obligatorietat en la contractació d’una assegurança per, en el cas de ser necessari, cobrir les responsabilitats que se’n derivin d’un mal ús. Aquesta mesura encariria la seva utilització, el que en molts casos podria ser un dissuasiu per a les classes més desafavorides, però en això altres mesures socials podrien actuar com pal·liatiu, si s’entén positiu el manteniment dels patinets en la xarxa viària.
En tercer lloc, els patinets haurien de poder identificar-se de manera clara per així fer possible la sanció en cas d’incompliment en igualtat d’oportunitats amb la resta. Molts accidents produïts amb aquest tipus de vehicle no han pogut ser responsabilitzats en els seus autors per incapacitat de saber qui conduïa el patinet.
I finalment, els patinets haurien de pagar els mateixos impostos que, en proporció a la dimensió, paguen la resta de vehicles de tracció mecànica. En contraposició, per exemple, a un impost de circulació, quines vies haurien d’ocupar? Ara per ara l’obligació és anar pel carril bici. Però si algú pensa que és el mateix anar amb bicicleta que amb patinet, és que mai ha pujat en una bici. I és que, malgrat la seva comuna fragilitat, el patinet s’assembla més a la moto que a la bicicleta, perquè dels dos sols aquesta es pot moure sense exclusivament amb la mateixa tracció humana. Per això crec que ocupa amb abús el carril dedicat a les bicis, sobretot si va a més de 25 Kms per hora.
A tot l’anterior, l’orografia afegeix la necessitat d’establir prioritats, per la qual cosa urgeix la regulació de la matèria sobretot a les metròpolis com Barcelona, de manera que puguem tenir els patinets en ordre.