TV3 s’ha espanyolitzat en la mesura que Ricard Ustrell, en horari de màxima audiència a la televisió pública catalana, no va aprofitar el comentari de Jordi Évole “quin problema hi ha en espanyolitzar-se?”, per anar més enllà de dir “¿en tu DNI, qué pone?”, que certament va obligar el seu interlocutor a justificar-se, de forma que va quedar encara pitjor, afirmant que barris humils com Bellvitge i Sant Ildefons són part d’un altre país. Però era el moment per preguntar què ha dut de bo, històricament, l’espanyolització a Catalunya, i en general, de fet. Perquè sembla que en aquest país per dir la veritat sempre ens hem de castrar d’entrada, com la salutació aquella del programa Zona Franca “Puta Nit i Bona Espanya”, o en general, tractar-ho tot des de l’humor perquè no ens volem enfrontar a la reacció de tractar-ho seriosament.
Com recordava l’Òscar Andreu, espanyolitzar-se històricament ha significat genocidi cultural, repressió política, violència. Hauria estat interessant saber la seva resposta. Però, per contra, Ustrell es va limitar a tornar-li a cedir un espai en prime time a la ràdio perquè pogués ploriquejar per la resposta que havia tingut la seva intervenció a les xarxes, que és l’únic lloc que els fa por perquè no poden controlar. I ningú va poder confrontar el seu discurs.
Tenir aquesta TV3 segueix la mateixa lògica que feia servir Miquel Buch quan era conseller d’Interior i defensava que l’encobridor de tortures Fernando Grande-Marlaska coordinés la policia catalana juntament amb la policia espanyola que ens havia atonyinat només dos anys abans: era allò o arriscar-se a perdre competències policials, és a dir, reprimir-nos a nosaltres mateixos perquè no ens reprimeixin més. Però tampoc cap periodista els pregunta si aleshores accepten que som un país ocupat. En el cas de TV3, a més, els partits processistes prefereixen pagar el preu de l’espanyolització perquè això implica que desapareguin dels seus espais independentistes que els fiscalitzin.
El rebuig per part de Junts i Esquerra a la llei proposada per la CUP per blindar el català com a llengua vehicular a les escoles és coherent amb aquesta premissa: prefereixen mantenir una llei pactada amb els partits encarregats actualment de custodiar l’ocupació a Catalunya, el PSC i els Comuns, intentant transmetre’ns la falsa seguretat que les cessions, com ara incloure el castellà com a vehicular, ens protegeixen de l’ofensiva espanyolitzadora, quan és al revés, ja que la judicatura precisament es podrà emparar en aquesta llei per justificar-la i potenciar-la. “De cap manera no obrirem la caixa dels trons ni posarem la llei d’educació de Catalunya (LEC) sota la lupa dels tribunals”, afirmava la diputada Mónica Palacín, cosa que equival a dir que si ens portem bé els tribunals no ens faran mal.
Però de la mateixa manera que volen evitar el conflicte a TV3 amb periodistes que facin la seva feina, també volen evitar polítics que la facin aprovant lleis que protegeixin el català i, si el Tribunal Constitucional les tomba, portant l’assumpte als tribunals supraestatals perquè s’hi posicionin, tenint en compte els marcs normatius internacionals en matèria de protecció de llengües minoritàries. Perquè l’acord amb el PSOE per gestionar poder autonòmic va molt més enllà d’aquesta legislatura i per protegir-lo cal enfocar-se en Operacions Catalunya que permetin culpabilitzar el PP i no gaire massa mal als socialistes mentre ens espanyolitzem nosaltres sols des dels nostres propis mitjans públics i les nostres escoles i patrocinem el nostre propi empobriment amb l’ampliació de l’aeroport de Madrid.
