Passa de manera recurrent. Un de cada dos estius es genera una onada d’alarmisme amb relació a la seguretat, una de les serps d’estiu clàssiques. Salta un cas que obre la veda i la psicosi és alimentada per declaracions polítiques. Aquesta vegada, els dos desencadenants han sigut l’apunyalament del pare de Lamine Yamal, a Mataró, i una entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) al tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, en què va esplaiar-se sobre la necessitat de controlar les armes blanques. Aquesta palanca li servia per justificar les seves eternes demandes, pròpies del model de seguretat pública que defensa. Vol que es multipliquin les càmeres al carrer, que han de ser autoritzades per la Comissió de Videovigilància de Catalunya –encapçalada per Jesús María Barrientos, president del TSJC, i que a Batlle li sembla massa “garantista”–, defensa la decisió d’equipar la Guàrdia Urbana amb pistoles elèctriques –”menys lesives” que les armes de foc, com a argument– i aposta perquè els agents de policia facin servir al mig del carrer, quan ho considerin convenient i amb qui considerin convenient, les pales detectores de metalls que solem veure als aeroports.
Batlle no devia calcular fins a quin punt estava llançant un bumerang. A més de fer evident la intensitat reaccionària dels seus plantejaments –cosa que no només no el preocupa gens, sinó que ni tan sols percep–, corre un risc extrem de trobar-se els seus arguments girats en contra en qualsevol moment. Per començar, el responsable municipal de la seguretat des del 2019 és ell, tot i que continua mantenint el mateix relat de quan el PSC feia oposició a Colau fins que va passar a ser-ne soci. Si ho pensa, amb la descripció que fa de la situació, el que diu és que cinc anys de la seva gestió han sigut inútils. Per saltar aquest entrebanc, de manera fal·laç, s’aferra al comodí de carregar tota la responsabilitat al Departament d’Interior. Però aquesta alternativa se li acabarà aviat, perquè els seus han agafat ara les regnes de la conselleria.
En aquest cercle viciós, s’hi han ficat també la tinent d’alcaldia Laia Bonet i l’alcalde, Jaume Collboni. Paradoxalment, la plana major de l’equip de govern de l’Ajuntament, hores abans de la inauguració de la Copa Amèrica, el gran esdeveniment amb què aspiren a donar una projecció internacional elitista a Barcelona, pinta una ciutat perillosa on les ganivetades al carrer semblen constants i les autoritats, impotents. Amb governants així no caldria oposició.
