Els casos de discriminació lingüística no paren de créixer. Només cal fixar-nos en les denúncies que han recollit a Plataforma per la Llengua, que han crescut gairebé un 500% entre el 2016 i 2023; o en les denúncies que recull l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024, que han crescut un 52 % fins a arribar a les 190. “Això només és la punta de l’iceberg”, ha advertit en reiterades ocasions el president de l’ONG pel català, Òscar Escuder. Totes aquelles situacions que no es denuncien, no es recullen enlloc i l’administració fa com si no existís, malgrat que hi ha casos greus com el de la dona de 100 anys que el passat 28 de gener va acudir, acompanyada de la seva filla, al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona, que pertany al grup Quirón, i que va haver d’aguantar el clàssic, però no desafortunat, “¡Hábleme en español!”. És cert que aquest cas no es va arribar a denunciar, i no es va fer per qüestions personals, però això no impedeix que el centre hospitalari, que contactat en el seu moment per aquest diari no va voler fer cap mena de valoració, tingui la responsabilitat d’actuar d’ofici i esbrinar què va passar en aquella situació i encara menys que el Departament de Salut s’espolsi les responsabilitats de sobre dient que no consta cap denúncia.
De fet, aquesta és la posició que ha adoptat la consellera de Salut, Olga Pané, en una resposta per escrit quan se li ha demanat per aquest cas. “Ni a l’Hospital Universitari Sagrat Cor ni al Servei Català de la Salut no els consta que s’hagi presentat cap queixa relacionada amb una notícia publicada a la premsa sobre una persona centenària que el passat 28 de gener va ser atesa al servei d’urgències d’aquest centre sanitari acompanyada de la seva filla”, es limita a dir, i tot seguit defensa el centre hospitalari dient que “ha investigat els fets i ha adoptat mesures per assegurar que tots els pacients i les seves famílies puguin comunicar-se de manera efectiva amb el personal sanitari i rebre una atenció adequada en català”. Diu que ha investigat els fets, però no dona cap detall de les conclusions a les quals ha arribat el centre després d’estudiar la situació que va viure aquesta senyora centenària, que, de fet, no s’ha denunciat per qüestions personals.
Només cal veure les explicacions que va donar la consellera Pané durant la seva conferència a pregunta de Plataforma per la Llengua al Nueva Economía Fórum. Allà va quedar clar que la intenció de la consellera és treure ferro les denúncies que hi ha en l’àmbit sanitari. “El volum de queixes lingüístiques que rebem és un 0,5% del total de queixes que rebem en el sistema”; va dir, i va afegit que també hi ha casos amb el castellà, l’aranès i el francès, i va deixar entreveure que si no és pel “corconet”, en paraules seves, del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, seria un tema secundari per a ella. Però l’administració està per vetllar pels drets dels ciutadans, de tots, i el que no és admissible que el Departament de Salut miri cap a una altra banda perquè una persona de cent anys no s’ha fet l’ànim de denunciar.
