Aquesta setmana el president García Page ha estat objecte de tota mena de crítiques per la seva no gaire afortunada afirmació: “La riquesa dels catalans no és dels catalans, és de tots”. Sobrava la negativa, perquè imagino que en el “tots” inclou els mateixos catalans. Però estic d’acord en aquesta idea que llança (tot és de tots) que en el fons és a la base del valor solidaritat que la Constitució consagra i al qual totes les polítiques públiques han de ser orientades: la cooperació entre territoris és com la que també hi ha entre persones, una obligació. Així es diferencia de la caritat, que té caire voluntari i que només la moral o la religió ens hi poden obligar des d’un punt de vista personal. La solidaritat ve establerta, en canvi, en les normes jurídiques deixant al legislador únicament la determinació, que no és banal i on crec que hi ha el quid de la qüestió, del quantum i del fins quan.
Hem de ser solidaris, perquè som un solidus, és a dir, una sola cosa a l’origen; així la solidaritat a Espanya ve de la mà del fet de ser una sola nació i un sol poble, tot i que, com en això hi ha discrepàncies entre els partits independentistes i la resta, crec que sobre aquesta base s’ha generat la polèmica. Però és que de la mateixa manera que acceptàrem durant molt de temps que Europa ens regués amb els diners que s’originaven en la riquesa d’altres pobles de la Unió a través dels anomenats fons estructurals, i de la mateixa manera que ara també nosaltres som donadors respecte de països menys afavorits econòmicament (dins de la Unió i fins i tot fora, com en el cas d’Ucraïna), també és Catalunya, com a territori pròsper, malgrat que ja menys, contribuent nat per obligació al tot. Perquè tot és de tots. I després ja discutirem sobre el fet cert de la mala utilització de recursos que es pugui fer aquí o allà. Que arreu hi ha mala praxi.
El que és clar és que Page no és un comunicador afortunat. O potser sí. És més que probable que parli de solidaritat només perquè se’n veu beneficiat, perquè així enforteix la seva majoria absoluta al territori on governa i perquè sap que aquest tipus d’afirmacions produeixen urticària a Catalunya, on no cal ser independentista per ensumar-se que les promeses del govern central són tantes com els incompliments. Ah, i on, per cert, viuen i treballen des de fa dècades moltes persones que van arribar d’aquell lloc des d’on parla Page i que davant de les seves paraules poden sentir dividir el seu cor.
