Els presidents de les diputacions de Girona i Lleida, els republicans Enric Vilert i Jaume Gilabert, han coincidit aquesta setmana en apostar per la desaparició de les administracions que presideixen. Resulta sorprenent aquesta voluntat d’autodestrucció que manifesten els dos mandataris, però sobretot que hagin fet tan poc fins ara pel somni que comparteixen i que no hagin donat un sol pas per desmantellar les diputacions; ara els ha sobrevingut una gran pressa, precisament quan falta tant poc per les properes eleccions municipals. Durant els últims anys han tingut l’oportunitat de posar fil a l’agulla i de treballar per fer possible una nova divisió territorial del país, que s’ha quedat en un dibuix que, tot i tenir l’aval del Parlament, és impossible d’aplicar. Ara es qüestionen les diputacions, i també els consells comarcals, dins del debat sobre l’excés de burocràcia administrativa i del cost inasumible de tenir tants funcionaris. Però si algunes d’aquestes administracions no han complert adequadament la seva funció de servei públic i s’han acabat convertint en un problema és, sobretot, per la gestió, l’ús i l’abús que n’han fet els seus responsables. Reobrir el debat sobre el model és, a banda d’oportunista, una cortina de fum per desviar l’atenció sobre altres coses.
- CA
