Sovint, quan recordo contes, tradicions, o llegeixo i penso la història, se m’activa la sospita: em pregunto qui devia haver darrere d’allò que ens ha arribat, al principi, quan es va començar a dir o a fer, quan va anar passant de gent en gent, de temps en temps. Em pregunto sempre quines intencions i quins interessos devia haver en fer o explicar les coses d’una manera determinada, amb determinats protagonismes, amb segons quins missatges.
Se m’activa la sospita perquè ja ho és, de sospitós, que puguem aplicar a totes les llegendes, tradicions, creences i històries el mateix esquema: senyor present, senyora absent. Senyor que proveeix, que llueix, que fa, que desfà, que té poder… i senyora que res.
Amb el dia de Reis em passa el mateix: ja me’ls miro, ja, a la cavalcada, i els veig senyors, molt senyors, a tots tres, però això de poder fer màgia, de fer possibles els somnis, això de facilitar desitjos i de crear emocions… mmm… no sé jo, se’m fa més de reines!
De fet si fem repàs des de la nit de Nadal… el Tió, el Noël i els tres reis són tots dits i pensats en masculí: és estrany, no?, que en un món que és també femení, divers, diferent, tot acabi resumint-se o dient-se en masculí, amb barbes i amb poder. I no val a respondre’ns pensant allò de “és que en aquell temps les dones no…”
Enguany, a Tàrrega, obria la cavalcada una patgessa reial, i, de fet, en els darrers anys se n’ha parlat i n’hem vist, de reines i de patgesses a diversos municipis de Catalunya. Això vol dir que així com el present canvia, perquè el fem, perquè el pensem, perquè hi posem determinades intencions, les tradicions algú les va fer i les va pensar i decidir també. No és que llavors, quan tot va començar, quan van viure Jesús i els reis, les coses eren així i només els homes podien ser reis… és que llavors -i al llarg del temps així s’ha mantingut- alguns homes tenien tot el poder per a imposar relat i construir, d’aquesta manera, la realitat. Ens sona, no, això de veure com hi ha homes que intenten activar tots els mecanismes de poder que tenen a l’abast per aconseguir que la realitat sigui la que ells volen i silenciar i posar en dubte qui calgui?… doncs això, i així, també, amb la història i amb les tradicions: no és que abans va ser així. És que abans algú va dir que havia de ser així… algú amb poder i barbes.
Sospiteu: sospiteu sempre que us expliquin una història, una llegenda, un conte o una tradició, si no hi ha en elles prou reflex de la vida real, de la que veiem quan sortim al carrer, plena de persones diferents, plena de dones. Sospiteu si us expliquen un costum o una part de la història i no hi sortim les dones, perquè ser-hi, segur que hi érem… sospiteu que algú les volia amagar.
