Ens ha deixat una ment privilegiada i una gran persona. Vaig conèixer l’Ole Thorson quan a la UIC desenvoluparem un projecte d’antropologia viària sota la direcció de gran Josep Olives, catedràtic a la Facultat d’Humanitats. Un gran convidant un altre gran a participar d’aquesta grandiosa idea: som com conduïm, i de la mateixa manera, ara que la neurociència ha corroborat que la nostra actitud corporal influeix en el nostre estat d’ànim, també en això es van avançar aquell grup de visionaris en afirmar que aprendre a conduir bé és millorar la nostra actitud cívica general.
L’Ole revolucionari volia el mateix que Ada Colau, però amb bones idees per articular els somnis: una ciutat més amable per al vianant mai hauria estat per a l’Ole la ciutat dels patinets desordenats o de les superilles impossibles, tot i participar de la bondat de la del Poble Nou; hauria estat, abans que res, com ell deia, partidari de posar la parada del bus més a prop que el garatge, convèncer el transport privat de què en el públic s’hi va més de pressa, més segur i més còmode, i sobretot defensor de fer viable l’arribada a les grans metròpolis de les persones amb cotxe que el poguessin deixar a les seves Rodalies, i que veiessin assegurat un transport públic de qualitat fins al centre de la ciutat.
L’Ole, però, no parava gaire atenció al fet que l’orografia d’una ciutat com Barcelona no és com la de la seva Copenhaguen natal. Era, tanmateix, molt conscient del que significa caminar per a la salut, i de que, en canvi, no és tan saludable fer-ho en un entorn contaminat. La seva vinculació amb el món universitari no va ser mai obstacle per tocar de peus a terra en múltiples entorns institucionals, on va assessorar fórmules pragmàtiques, amables i possibilistes per anar apropant de mica en mica el somni de què ciutats com Barcelona poguessin ser a la vegada metròpolis de referència i humanes per als seus habitants. Un oxímoron, potser, però els visionaris es mouen sempre en el marge dels impossibles per intentar realitzar-los. Que la terra sigui lleu al gran Ole, i que descansi en la pau que perseguia per al carrer i la gent.
3
