Ens vau dir que havíem de col·laborar en la descarbonització del nostre entorn, que poséssim plaques solars perquè amb els fons Next Generation se’ns tornaria part de la inversió, però a molts, quan va arribar el moment, se’ns van negar amb tota mena d’excuses; la realitat és que hi havia diners per subvencionar per projectes i s’havien apuntat a la revolució de les teulades deu vegades aquesta xifra. El mateix va passar amb l’IBI: també vau prometre que es produiria una bonificació en el rebut dels que optessin per les maleïdes plaques, però quan vam mirar la lletra petita d’aquest incentiu va resultar que tenia límits en anys i quantia, de manera que al final es resumia en aquella xocolata que sempre doneu a menjar al lloro, un lloro que també sap de la baralla amb les companyies elèctriques per la bonificació ridícula que es paga per l’energia que es produeix i no es gasta.
Després ens vau dir que el cotxe elèctric era el futur. I per incentivar la compra d’un cotxe així, que costa més que qualsevol altre, fins i tot encara que, com en el meu cas, sigui el més petit del sector, vau dir que hi hauria una rebaixa sobre el preu final. Però per evitar la competència amb els cotxes xinesos ara ja no hi ha subvencions i a més els hi poseu uns aranzels a aquests cotxes pel fet que són més barats que els d’aquí gràcies a l’ajuda estatal xinesa. Uns aranzels que, per cert, poseu mentre els critiqueu a Donald Trump.
Però la traca final ha estat la retirada de la gratuïtat de la zona blava dins de la ciutat de Barcelona, una zona blava que, no s’ho perdin, ja gairebé és una anècdota. Perquè dèieu que no volíeu cotxes contaminants, castigant així la classe més desafavorida que no se’n pot pagar un de nou; però en realitat no en voleu cap, tampoc els que emeten 0 residus i fan 0 sorolls. L’excusa és que així és pacífica el trànsit, però poca cosa farà, perquè el nombre de cotxes elèctrics és ínfim. No sabeu ni voleu pacificar el trànsit, potser perquè l’única manera que se us acudeix d’expulsar els cotxes de la ciutat és generar el caos amb els quilòmetres de carril bicicleta que segueixen eternament buits, mentre ningú no respecta les normes i només es multa al que està aparcat a les zones de pagament per passar-se de l’hora.
Els diners tenen la seva importància, ja que així d’alguna manera es compensa l’esforç de comprar aquest tipus de vehicle, però el més desesperant és el vostre cinisme. No teniu vergonya, com no l’heu tinguda mai en tot el tema mediambiental: ens vau fer reciclar quan tot allò que nosaltres separàvem anava a parar al mateix abocador i ara, tants anys després, se segueix reciclant menys de la meitat del que alguns ingenus separem en cadascun dels corresponents dipòsits, tot i que hi ha fórmules de reciclatge químic molt més eficients, de les quals no voleu sentir parlar perquè s’acabaria aquest enorme negoci generat al voltant de les empreses suposadament recicladores.
Tampoc heu estat ni sereu capaços d’evitar que els patinets atropellin la gent gran, ni heu aconseguit que el transport interurbà substitueixi eficientment el cotxe a la cansada vida laboral dels qui han d’arribar a la metròpoli des de corones cada cop més allunyades. Però això sí, traieu als que vam apostar pel cotxe elèctric l’últim incentiu que ens quedava per seguir apostant-hi. A qui criticareu quan ningú els compri? Que sàpiguen les empreses que van invertir en el sector de qui és la culpa quan, com sembla, siguem els últims de la fila en electrificació, mentre Shanghai ja ha superat el 60 %. La culpa és d’una administració indolent, que pensa en despatxos per a gent de despatxos, que fa una eternitat que no trepitja el carrer en hores punta, i que estic començant a pensar que creu que som ximples. I no ho som. Ho repeteixo: no teniu vergonya
