No diré que jo no he passat per aquí. He fet pedagogia sobre la catalanitat en castellà per mitjans espanyols. Vaig fer tuits en castellà el 2017. Vaig començar el meu negoci amb una web en castellà. Però tinc una notícia: quan ets català i el teu públic potencial és català, no arribes a més gent.
A les rodes de premsa al Parlament i al Govern per La Sexta l’editor de Madrid mai triava les respostes a les preguntes que jo feia per iniciativa pròpia, triava les respostes a les preguntes que m’havia dit que fes perquè interessaven a Madrid. Sabeu qui les aprofitava? Els mitjans catalans. Els tuits en castellà de 2017 me’ls repiulaven fonamentalment catalans. Els clients potencials que em contacten quan arriben a la meva web són catalans, perquè volen un proveïdor de proximitat i sovint, que parli la seva llengua.
Per això us dic: tiktokers catalans de 80 followers que feu els continguts en castellà per arribar a més gent, empreses catalanes que us voleu internacionalitzar a través del castellà, hi ha una elevadíssima probabilitat que estigueu fent més feina per res.
1. El teu públic potencial no és potencial, és fictici
Sento dir-te que al teu comerç local de Viladecavalls és poc probable que hi vingui clientela internacional, no ets Wallmart. Hi vindran majoritàriament catalans. Els catalans parlem català. Si tries el castellà sabent que els teus clients són catalans, la teva tria és política, no per arribar a més gent. Sigui perquè t’has cregut la fal·làcia del bilingüisme, sigui perquè realment creus en una Catalunya sense català.
Creure’t aquesta il·lusió de “500 milions de potencials clients” és com posar un anunci a tota pàgina a El País per anunciar una gelateria a Horta. El teu públic real viu a 20 quilòmetres a la rodona del teu negoci, i resulta que sap català.
Les empreses més sofisticades del món estan deixant-se milions en localització i autenticitat i tu renuncies al que ja tens de forma natural. No ho acabo de veure.
2. Sembles aquell que apareix a la primera cita amb un Mercedes (llogat)
L’ús del castellà en detriment del català si fas vídeos a xarxes explicant la teva vida, que és la vida d’un català que parla català, no et fa cosmopolita, et fa ridícul. L’autenticitat ven; la impostura fa olor de Tagliatella i de Massimo Dutti.
No hi ha res que provoqui millor impressió que no assemblar-te a un clixé. Sobretot si és un clixé espanyol, urbà i mal copy-pastejat.
La gent connecta amb qui és coherent, amb qui es mostra tal com és. I si el teu dia a dia és en català, revisa la relació d’idees que t’ha portat a pensar que el teu contingut ha de ser en una altra llengua per funcionar.
3. L’algoritme et castiga, no et premia
“Publicaré en castellà perquè així l’algoritme em mostrarà a més gent”… com t’ho explico. Els algorismes actuals premien l’engagement, no l’abast potencial. Un contingut en català amb alta interacció arribarà a més gent que un contingut en castellà que ningú comenta ni comparteix.
I saps què genera més interacció? Parlar com parles de debò. Fer contingut que ressona amb el teu entorn. És així de simple.
4. Per cada client que “guanyes” en castellà, en perds tres de fidels en català
La matemàtica és simple: potser amb el castellà “no exclouries” teòricament algú, però a la pràctica estàs perdent la connexió emocional amb el teu mercat natural.
Aquell client catalanoparlant que et comprarà igualment, però que, en el fons, sent que no el parles com ell espera, no serà mai un evangelitzador de la teva marca. I en màrqueting modern, el boca-orella val més que tota la publicitat del món. Els clients fidels no només tornen: et recomanen. Et defensen. Et fan créixer. I si no connectes amb ells emocionalment, t’hauràs de gastar molts més diners per arribar a la meitat de resultats.
5. Vols competir a segona divisió castellana quan pots ser campió a la catalana?
En el mercat castellanoparlant, competiràs contra empreses amb pressupostos 500 vegades superiors al teu, equips de 200 persones i anys d’avantatge. Bona sort amb això. Fins i tot encara que et consolidis, hi ha tant per triar que t’abandonaran tot just començar. És l’efecte Primark: molt volum, molt soroll, zero fidelitat. Amb la diferència que tu no ets Primark.
Mentrestant, existeix un mercat on podries ser un dels líders en lloc d’un competidor irrellevant. Deixa’m endevinar: prefereixes optar per ser el número 58.327 en castellà que el número 3 en català. És una decisió teva, sens dubte, i sovint, més política que econòmica.
6. Pels espanyols, sempre seràs un català… que ha canviat d’idioma
Hi ha qui escull el castellà no per arribar a més gent, sinó per por de posicionar-se. Notícia d’última hora: no posicionar-se també és una posició. I sovint la pitjor de totes. Perquè al final sempre seràs un català que ha canviat d’idioma, mai un dels seus.
Quan et plegues al que et posa als comentaris “en castellano, por favor”, estàs deixant clar que prefereixes evitar conflictes que connectar amb qui ja t’entén. Els covards no els recorda ningú.
7. Fer-ho en dues llengües: el doble de feina, no sempre el doble de retorn
Hi ha qui diu: “Jo ho faig tot en català i castellà, així arribo a tothom”. I escolta, fantàstic si tens recursos infinits, temps lliure i ganes de duplicar cada contingut. Però la realitat és que fas el doble de feina, però el retorn probablement no serà proporcional.
Això em recorda aquell client de Google Ads que volia aparèixer per deu paraules clau diferents amb un pressupost minúscul, quan una sola li donava el doble de retorn que les altres juntes. Volia que, encara que no li generessin tantes vendes, el relacionessin mentalment amb tots els serveis que ofereix. Ja. Un tipus d’impacte publicitari impossible de mesurar de forma exacta, mentre el retorn real de la inversió li marxava pel forat del lavabo.
Amb les llengües passa el mateix: tradueixes vídeos, textos, publicacions, subtítols… per un públic que probablement no serà proporcional a aquest esforç.
Has calculat el retorn que tens de fer contingut bilingüe? Quantes hores t’hi deixes, i quantes vendes o conversions t’aporta realment aquest suposat “públic extra”? Fer-ho tot en dues llengües et pot semblar una decisió neutral o inclusiva, però en realitat és una decisió de costos: temps, energia i claredat comunicativa. I si no hi ha retorn, no és estratègia: és esgotament.
Conclusió: no és (només) política, són negocis
Quan un empresari o creador de contingut català opta pel castellà “per arribar a més gent”, de vegades no està prenent una decisió empresarial necessàriament intel·ligent; està disfressant d’estratègia el que en realitat és una barreja de mandra, por, prejudicis i autoodi lingüístic.
La pregunta no és per què hauries d’utilitzar el català, sinó: com és possible que encara hagis de justificar utilitzar la teva pròpia llengua al teu propi territori amb els teus propis clients?
I si et preocupa aquella gent que et comenta “en castellano, por favor”, recorda això: si no entenen el que dius, tampoc poden saber si els interessa tant per a demanar-ho en un altre idioma. Ho fan per pur imperialisme. I si realment entenen alguna cosa com per saber si els interessa el que fas, faran l’esforç per entendre-ho tot. Si no fan ni l’esforç mínim per entendre’t, no esperis que facin cap esforç per seguir-te, comprar-te o recomanar-te.
Perquè sí, aquells 80 seguidors a TikTok en castellà potser podrien ser 300 en català. I això no és política. És estratègia de negoci.
