Espanya és el país d’Europa que acumula aquest any més hectàrees de bosc calcinades pels incendis. Els experts avisen que durant els propers 20 anys la tendència es mantindrà, i que el que cal fer és preparar-se i prevenir les situacions de perill. Hi ha en aquest sentit molts deures pendents més enllà de plànyer un canvi climàtic en el qual sols la supèrbia ens pot fer pensar que l’acció humana sigui la principal protagonista.
La terra s’escalfa com ho ha fet en altres ocasions en absència de l’ésser humà o durant etapes de la història de l’espècie en la que la nostra població era insignificant. Ara que en som molts més la primera veritat que hem d’acceptar és que l’agenda 2030 és impracticable a la major part del planeta i que malgrat que el seu primer objectiu sigui acabar amb la gana al món, les pràctiques ecològiques exigides voldran potser salvar el planeta, però a costa de la misèria i el patiment de la major part de la humanitat. A partir d’aquesta primera veritat que requeriria peça a part per ser explicada, què fer per no morir de calor?
Ja hem descobert que refrigerar espais perjudica l’exterior, que s’escalfa de manera proporcional al nostre benestar interior, i que les persones que hi han de treballar o transitar-hi ho pateixen. Entrant en els bancs, els supermercats o les grans botigues, excepte els basars xinesos, ja es veu que no estem disposats a practicar una resistència a la calor que abans estàvem obligats a tenir, i que de mantenir-se ara faria la vida més confortable als altres. Sols ens dedicarem a criticar que no posin a cada manobre un ventilador al cap i al cambrer del restaurant de platja, un horari que serà incompatible amb la demanda turística. Però reduir un parell de graus el climatitzador de l’escola, de la residència o de casa, ni parlar-ne. Que ho arregli el poder públic, com la brutícia que escampem per arreu (“per això pago impostos”, he arribat a sentir), sense pensar ni per un moment quant més fàcil seria en cas de fer-ho entre tots.
Això que sembla anecdòtic és en realitat simbòlic. Demanem mesures per a contrarestar el perill d’incendis que no estem disposats a suportar. Som Nimby de lo nostre i activistes de lo dels demés. La terra continuarà cremant i sols dels designis de la Providència dependrà que l’egoisme que ens refreda el cor no acabi fregint-nos la pell. Aquí o a l’infern.
1
4
