Les mobilitzacions del passat 8 de març van deixar conclusions interessants. Es constata un reforçament públic del moviment feminista quant a participació i intensitat. Ara bé, la potència de les imatges o l’èxit de les convocatòries no ens haurien de confondre. Hi havia quelcom que va malament, un punt inquiet de catarsi en l’ambient, un cert aire de frustració col·lectiva, una certa sensació de retrocés en fites que semblaven sòlides.

De fet, la participació institucional i l’adhesió de diverses empreses multinacionals en la diada feminista, dels cops de colze per sortir amb el lila a les fotografies, més enllà de l’exercici pinkwashing, representa un símptoma de banalització, no tant del feminisme en si mateix, com pel que fa a l’acceptació d’un sistema fonamentat en l’accentuació de les desigualtats. I és per això que en aquesta dinàmica, les dones, encara que també les classes treballadores, els infants, els vells, els pobres, tot aquell que té molt a perdre en un sistema dissenyat segons la matriu del darwinisme social, les perspectives de futur (i de present) resultin més negatives que ara fa unes dècades.

Probablement seré polèmic. Amb el suport institucional i de l’establishment al moviment feminista (o a l’ecologisme, o a l’agenda 2030 de sostenibilitat, o a qualsevol altra causa convenientment desconflictivitzada) hi ha la construcció d’una nova “correcció política”. O, explicat d’una manera, des d’un punt teòric, el discurs sobre el feminisme, la sostenibilitat, la igualtat de gènere es converteixen en doctrina oficial des de l’àmbit del discurs polític, mentre que la situació de les dones recula globalment, de manera paral·lela a l’eixamplament generalitzat de les desigualtats. I resulta paradoxal que hi hagi una certa sensació de bombolla, amb lleis de paritat, o enduriment del Codi Penal sobre les qüestions relatives a les agressions sexuals. Ara bé, i com hem comprovat amb la matussera reforma impulsada per la ministra d’igualtat, amb efectes legals contraris als perseguits, o amb cert ambient de pànics sexuals, més enllà d’una certa bombolla occidental de dones de classe mitjana amb estudis universitaris i de mitjana edat, sembla més aviat que les coses vagin a pitjor.

Perquè, enfront de la correcció política i els discursos oficials, estem assistim a una mena de “momentum” reaccionari, en què la situació de les dones és una manifestació més, probablement punta de l’iceberg, respecte a qüestionaments de valors bàsics. En el moment en què el feminisme acaba com a part de la correcció política, els més joves, els adolescents que no es miren els mitjans convencionals, i amarats de la cultura individualista que els hem ofert com a part de l’escala de valors reals, fan més cas d’influencers reaccionaris que plantegen actituds hostils en contra de la llibertat sexual o la igualtat de gènere. Podríem parlar del moviment “incel”, un fenomen interessant de misogínia entre els perdedors en un mercat sexual cada vegada més exigent i restrictiu. Podríem parlar d’una nova pornografia que planteja una mena de relació sexual que s’acosta perillosament a la barbàrie estètica de serials falsament històrics com els víkings o els bàrbars, en què les dones apareixen com a botí de guerra i es normalitza el maltractament. Podríem parlar de l’exaltació de la força i la submissió de la feblesa. Podríem parlar de moltes altres coses que, en el fons no resulten més que l’aplicació en matèria de sexualitat dels principis generals d’una economia de mercat fonamentada en desigualtats creixentment còsmiques, en què el guanyador s’ho emporta tot. En el fons, estem assistint a una mena de “sexualitat desregulada”, que resulta la conseqüència lògica d’una economia fonamentada en la competència ferotge i la desregulació més nihilista possible. O, si ho prefereixen explicar-ho en altres termes, l’esquerra ha frisat tota la vida per l’amor lliure i s’ha trobat amb una sexualitat liberalitzada, a la manera d’un mercat afectiu marcat per la volatilitat.

Una altra de les conclusions d’aquest nou feminisme que surt al carrer el 8 de març és certa sensació d’incoherència. Provinent de l’ambient de les universitats nord-americanes i la seva cultura de la cancel·lació, hi ha una pressió creixent, amb un punt d’hostilitat, contra els homes blancs, de mitjana edat i de classe mitjana com a exponents del mal del masclisme. Hi ha un punt de ressentiment no tant pel que fan com pel que són. I, paradoxalment, és aquest el col·lectiu que més ha evolucionat respecte a certes concepcions patriarcals lligades a les famílies convencionals. Són els homes blancs heterosexuals de classe mitjana qui més ha modificat els seus comportaments quotidians en la direcció de l’equitat. Per contra, és precisament aquest estrat el que, estadísticament, menys delictes de caràcter sexual o de violència de gènere registra, tal com exposen les dades oficials dels Mossos d’Esquadra. No és freqüent, d’altra banda, que aquest moviment feminista tan dur amb una part de la societat, alci massa la veu davant d’una epidèmia de matrimonis forçats (que més que doblen els assassinats masclistes) o la pressió comunitària a la qual són sotmeses centenars de milers de dones per part de determinades comunitats religioses que restringeixen d’una manera medieval els seus drets civils i les seves llibertats personals.

Precisament aquesta incoherència és el que fa que es registri una mena de nou reaccionarisme social cada vegada més intens. Qualsevol assistent social, qualsevol tutor d’ESO podria explicar històries terribles sobre el capteniment cada vegada més patriarcal, masclista i reaccionari que es respira entre les generacions més joves. No cal ser un expert en semiòtica per entendre que les lletres de rap, rap, reggaeton, i altres músiques que solen estar al top de reproduccions de Spotify envien uns missatges que proposen una escala de valors inquietants. Òbviament, també els homes blancs de mitjana edat, de classe mitjana que se senten maltractats per aquesta mena de nova ortodòxia política estan fent un tomb en els valors, especialment si són qüestionats en la seva identitat, o si es pretén “deconstruir” la seva masculinitat. La cosa ja es va registrar a mitjans de la dècada passada quan les eleccions de 2016 van portar Trump a la presidència dels Estats Units. I fenòmens com els de l’incel també són mostres d’aquest ressentiment en aquesta permanent, i un punt d’absurda, guerra de sexes.

En aquest mateix moment estan sorgint un seguit de pensadors conservadors que precisament s’alcen contra aquesta correcció política i discursos oficials. Podríem parlar de Jordan Peterson o Christopher Rufo, als Estats Units, Diego Fusaro a Itàlia o Agustín Laje a Espanya i Argentina. No són pas uns indocumentats. Ja fa mesos que explico que els conservadors estan cursant estudis de filosofia, mentre que bona part de la intel·lectualitat progressista semblen haver abandonat pensadors com Marx per entrar en una dinàmica entre Paulo Coelho i el cumbaisme més ingenu. Mentre els primers van elaborant un pensament profund, els segons sublimen certa tendència religiosa en una mena de New AgeHare Krishna en què la fe resulta més determinant que la dialèctica. En altres paraules, que els sectors més conservadors han desfermat una guerra ideològica i l’estan guanyant. I no és pas una sorpresa. En un llibre recent sobre les revolucions, l’historiador italià Enzo Traverso ens recorda que tradicionalment, els pensadors més conservadors han tingut històricament la paella pel mànec, mentre que el progressisme intel·lectual ha representat un breu lapse de temps que podríem establir entre la dècada de 1950 i la caiguda del mur de Berlín, on el resistencialisme i la frustració no aconsegueixen revertir aquesta dinàmica negativa en el camp de les idees.

Estem vivim una mena de “momentum” reaccionari. Hi ha valors en disputa la clau dels quals es fonamenten en la batalla entre la igualtat i la desigualtat. I aquesta batalla no necessàriament s’expressa en les mobilitzacions, per molt catàrquiques que ens semblin, sinó en el dia a dia, i també en l’àmbit de les idees. I aquí l’esquerra pot perdre per incompareixença.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a març 17, 2023 | 21:11
    Jordi (Català i Suís) març 17, 2023 | 21:11
    Cal recordar que les dones no podien pas obrir un compte bancari sense la signatura del marit a molts països d'Europa fins als 70. Cal també recordar la barbàrie contra les dones durant la II Guerra: 1 milió de dones alemanyes violades pels Soviètics Comunistes, 10'000 dones franceses violades pels soldats americans (l'Eisenhower va haver d'ordenar el judici ràpid i l'execució dels violadors). A Anglaterra també n'hi hagué amb les dones angleses. Les dades esfereïdores del Brasil enguany són una violació cada 2 minuts. A França fa anys que va aparèixer a les "Banlieues" la "tournante". Una noia és violada per un grup als soterranis de les "tours" "à tour de rôle". El vessant econòmic de la discriminació és el 20/30% menys de salari amb la mateixa feina que un home. Pel que fa a l'inquietant "Momentum" l'explicació és simple: Periode de Transició. Les escriptures mil.lenàries de l'Índia el descriuen clarament: fi de la periode del Kali Yuga (el periode de la foscor). L´única incògnita rau en si hi haurà conflagració mundial o no.
  2. Icona del comentari de: Momentum Díez a març 17, 2023 | 23:59
    Momentum Díez març 17, 2023 | 23:59
    Un punt d'hostilitat, un punt de ressentiment, un punt absurda la guerra de sexes... potser tot plegat un punt suavitzat. D'on treus el retrocés en drets de les dones? D'on treus que el mercat sexual ara sigui més exigent? D'on treus que la raó de la força sigui un efecte del neoliberalisme? Que potser no ho era a la prehistòria o a l'edat mitjana? Cal carregar el mort sempre a la mateixa dèria? Tots els articles han de tenir sempre el mateix final i el mateix malvat? Per què d'una crida lògica a retornar al sentit comú en dius momentum reaccionari? No hi ha res més reaccionari que el feminisme, que no cerca cap igualtat, sinó reproduir els valors de poder de sempre amb un simple canvi de beneficiari. En fi, a banda de la arquetípica retòrica de desigualtats de costum, tinc males notícies per tu. El momentum ha vingut per quedar-se, i l'assimilació política del discurs feminista i tota la incultura de la cancel·lació que emana de la demagògia fàcil, ressentida i revengista del victimisme i del discurs de les desigualtats i la ideologia de classes, marca definitivament l'inici de la seva fi. Malgrat el feminisme i la seva lluita per la desigualtat i l'afavoriment de les dones, s'assolirà la plena igualtat.
  3. Icona del comentari de: Doctor Strangelove a març 18, 2023 | 07:15
    Doctor Strangelove març 18, 2023 | 07:15
    M'ha agradat l'article, sobretot quan dius clarament que aquest moviment feminista va contra els homes blancs heterosexuals de classe mitjana ( també afegeixo els d'alta) a qui ens fan culpables de tots els mals de les dones, i ens demonitzen amb aquest concepte anomenat patriarcat, que no saben ni el que vol dir. I com efectivament diu l'autor, el políticament s'ha intal.lant en els mitjans de comunicació habituals i s'ha fet una doctrina d'aquest feminisme, diria que una mena d'inquisició, on si dius alguna cosa contra aquest moviment t'insulten i et fan escani públic. Per sort, i això també ho remarca l'autor, el jovent no mira els mitjants convencionals, car ells tenen els seus youtubers de referència i allí, per sort, hi ha llibertat i es pot dir el que a un li sembli, sense ser objecte de cap persecució per aquests mitjans, que al cap i a la fi, els paguem els homes blancs heterosexuals. Acabo, el meu fill, adolescent ell, un dia la va dir a sa mare: "és que les coses que han fet progresar la humanitat les han fet els homes". I té raó. Doc.
    • Icona del comentari de: El seu pare no ha contribuït a cap progrés a març 18, 2023 | 09:11
      El seu pare no ha contribuït a cap progrés març 18, 2023 | 09:11
      Els progressos no els han fet els homes, en genèric, sinó uns pocs individus. Parlar d'homes i dones com si fossin unitats és el primer dels mals del feminisme. D'altra banda hauries d'explicar-li al teu fill dues coses, suposant que tu les sàpigues: la primera que a moltes dones se las ha amagat o no reconegut el que feien, atribuint el mèrit a homes (per exemple, l'origen de la pintura abstracta). En segon lloc que si bé és cert que a la història els homes són els principals responsables dels progressos, perquè se'ls ha permès i reconegut l'accés a tots els estudis, camps i professions, també ho són per la mateixa raó dels retrocessos i de totes les desgràcies, crims, crueltats i genocidis que hi ha registrats. És tant estúpid estigmatitzar el sexe masculí com vanagloriar-se'n.
      • Icona del comentari de: Doctor Strangelove a març 18, 2023 | 11:15
        Doctor Strangelove març 18, 2023 | 11:15
        La pintura abstracta, quina gran aportació, senyor! Si aquest és l'únic exemple que saps aportar és que el meu fill té raó. Busca en la ciència i a veure que trobes! Un servidor et pot dir noms com Einstein o Bohr, per no parlar dels clàssics com Galileu, però és clar si les teves inquietuts van en la direcció que dius, aleshores endavant amb el teu raonament. Criminalizar com es fa avui en dia l'home blanc heterosexual només implica una reacció que anirà en contra de tots aquets dogmàtics, i sorgiran, com ja surten, elements com VOX arreu del món. Com va dir algú: el mal només es combat amb més mal! Som així els humans, com molt bé va dir un home blanc hetero! Doc.
        • Icona del comentari de: Tu el mal el transformes en pitjor a març 18, 2023 | 12:20
          Tu el mal el transformes en pitjor març 18, 2023 | 12:20
          Ja ho entenc, tu de pintura només entens la del teu Ferrari imaginari. La teoria de la relativitat especial publicada el 1905 (pas previ a la general) va ser contribuïda tant o més per la dona d'Eistein, la matemàtica Mileva Maric, cosa que ell mateix reconeixia a la correspondència personal amb ella quan parlava dels "nostres" treballs i estudis, que després ell publicava, i de la "nostra teoria del moviment relatiu", cosa que també va fer que negociessin al divorciar-se que l'import, en cas de guanyar algun dia el Nobel, aniria a parar íntegrament a ella, com va passar. I per cert, estàs segur que ets hetero? Perquè és sospitós l'èmfasi constant que fas en aquesta condició d'altra banda irrellevant.
          • Icona del comentari de: Doctor Strangelove a març 18, 2023 | 19:56
            Doctor Strangelove març 18, 2023 | 19:56
            No en tens ni punyetera idea, això és una manipulació feminista. La Mileva no va acabar ni la carrera, era una batxiller com el Puigdemont, com coi vols que entenguès la transformació de Lorenz? La seva contribució va ser que de tan en tant l'Albert li fotia un clau, tros de talòs! Doc.
            1
            Icona de dislike al comentari de: Doctor Strangelove a març 18, 2023 | 19:56 3
    • Icona del comentari de: Anònim a març 18, 2023 | 10:48
      Anònim març 18, 2023 | 10:48
      Marie Curie era un home segons el teu fill i tu......
      • Icona del comentari de: Doctor Strangelove a març 18, 2023 | 13:02
        Doctor Strangelove març 18, 2023 | 13:02
        L'excepció que confirma la regla, se'n diu d'això. En fi....quin nivell! Doc.
        • Icona del comentari de: Perquè tu només saps un nom a març 18, 2023 | 13:37
          Perquè tu només saps un nom març 18, 2023 | 13:37
          Doncs tu no arribes ni a excepció.
        • Icona del comentari de: Anònim a març 18, 2023 | 14:28
          Anònim març 18, 2023 | 14:28
          La única excepció és la que tota la vida han fet els homes aprofitant-se del seu talent i coneixement per invisibilitzar-les, qui diu Curie diu Einstein, Kalo, mies van ser Rohe i milions més. Però tu que has de saber si només ets un home que es dedica a dir bagenades contínuament.
          • Icona del comentari de: Tampoc a març 18, 2023 | 17:03
            Tampoc març 18, 2023 | 17:03
            Au, un altre generalitzant. De quatre presumpcions no contrastades a partir de revisionismes interessats ja passem a milions. L'Stragenlove i tu sou cares de la mateixa moneda. Els treballs d'Einstein on va participar la seva muller eren molt inicials. Els seus mèrits i reconeixement són pel que va fer anys després del divorci, sense cap relació amb la dona. Entre poc i molt no hi cap una tergiversació tan estulta de la història.
        • Icona del comentari de: Doctor Strangelove a març 18, 2023 | 19:52
          Doctor Strangelove març 18, 2023 | 19:52
          Sou tan incultes, n,hi ha un que diu que la Mileva Maric va participar en la relativitat especial. Això és una mentida més del feminisme, però si la tia ni va acabar la carrera de física! I sí, Einstein n,estava fins als nassos d,ella i se,n va anar amb sa cosina, i què? Era un geni, coi! Doc.
          • Icona del comentari de: Qualsevol batxiller et dona mil voltes, ase a març 19, 2023 | 00:34
            Qualsevol batxiller et dona mil voltes, ase març 19, 2023 | 00:34
            Ets un mediocre misògin. Tu no arribes ni a la sola de la sabata a la Mileva. No va acabar la carrera perquè el teu "geni" la va prenyar, però era l'única dona a la facultat de matemàtiques i Einstein va quedar meravellat per la seva capacitat, raó per la qual s'hi va casar. Ell mateix va reconèixer la seva contribució, però un masclista limitat com tu no pot suportar que una dona destaqui i demostri el petit, miserable i poca cosa que alguns energúmens acomplexats arribeu a ser.
            3
            Icona de dislike al comentari de: Qualsevol batxiller et dona mil voltes, ase a març 19, 2023 | 00:34 1
          • Icona del comentari de: Anònim a març 23, 2023 | 14:21
            Anònim març 23, 2023 | 14:21
            “Si A és l’èxit en la vida, llavors A=x+y+z. El treball és la x, el joc la y, i la z és mantenir la boca tancada.” Ergo,com que no calles ni sota l’aigua,Mengele ets un fracàs humà..???
  4. Icona del comentari de: Andrea Chenier a març 18, 2023 | 12:04
    Andrea Chenier març 18, 2023 | 12:04
    Seria possible significar el mot "momentum" en català? IMPULS. Hom parla, perdó, escriu com si els lloros ho fessin.
    • Icona del comentari de: Ornitòloga a març 18, 2023 | 13:35
      Ornitòloga març 18, 2023 | 13:35
      Ara el lloros saben llatí?
  5. Icona del comentari de: Anònim a març 18, 2023 | 13:08
    Anònim març 18, 2023 | 13:08
    Es permet que creixi una mena de societat paral.lela, és a dir, d'una banda es denuncia qualsevol micro-masclisme i s'escarneix a qui gosi qüestionar el "tuti", per posar un exemple, mentre es tapen els ulls davant l'opressió de les dones musulmanes, amb l'excusa de les diferències culturals. Efectivament, qualsevol docent de secundària que tingui una mínima confiança amb els alumnes, sap que moltes noies són promeses quan encara són adolescents. Els futurs marits són escollits per la família. Qualsevol docent veu ex alumnes casades poc després d'acabar la secundària, amb mainada, el mocador al cap i sense seguir ni estudis ni carrera professional. Denunciar això comporta ser titllat de racista. Aquestes contradiccions es fan evidents i resten credibilitat a partits teòricament progressistes i feministes. No és estrany que alguns reaccionin amb incredulitat o indignació. Només heu de mirar piulades on surt el gamarús de torn, mostrant una imatge d'una monja amb el vestit i el cap tapat de l'ordre religiosa a la qual pertany, i diu que és el mateix que passa amb la gairebé totalitat de les dones musulmanes.
  6. Icona del comentari de: Narcís ( allò que n' és sobrer és massa innocència o/ i ignorància o/ i malícia com suport al l' arrogància ! ) a març 18, 2023 | 19:41
    Narcís ( allò que n' és sobrer és massa innocència o/ i ignorància o/ i malícia com suport al l' arrogància ! ) març 18, 2023 | 19:41
    Ras i curt : 1. De ' pensadors conservadors ' fent vida d' intel·lectuals progressistes ' i viceversa .. fart ! 2. De dones/ noies queixant-se de víctimes laborals, quan l' explotació no entén de gèneres.. fart ! 3. De ser contra qui vol viure de valors/ principis que no perjudiquen a ningú o treball, lleure, amor, fills i mateixa religió.. fart ! 4. De manyuclar mots com ' patriarcal ' , ' masclisme ' i d' altres, quan majoritàriament és sacrifici, responsabilitat, defensa i bé pro els estimats .. fart ! I 5. D' empassà'ns-e cultures alienes que no respecten l' individu i sa llibertat dient ser de ca nostra .. fart ! PD : no n' és qüestió de ' momentum ' de res , que sí dels força o meravellament ben situats i treball ' gens treballós ' deixin de reclamar àdhuc extorquir aprofitant lloc que exerceixen !
  7. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a març 18, 2023 | 20:24
    Jordi (Català i Suís) març 18, 2023 | 20:24
    Hi ha dos esdeveniments que eixiren de la normalitat a Europa i foren el 2017. El primer fou l'atonyinament dels Catalans als col.legis electorals a mans de la POLICIA dels Espanyols. I el segon l'arribada massiva de refugiats sirians a Europa i sobretot a Alemanya. El Silenci còmplice de tots els Governs Europeus i de la resta de Governs democràtics i de tots els Parlaments, inclòs l'Europeu, palesa la farsa de la Unió Europea que durant anys donà el Premi Sakharov dels Drets Humans. Aquest silenci i la complicitat amb els Criminals Espanyols és el símptoma més frapant de la mentida de l'UE. El segon és també clau però és amagat per gairebé tots els mitjans europeus: la invasió migratòria i les greus consqüències que ja pateix Europa. M'ho explicava un empresari d'un país del sud d'Amèrica d'origen alemany cap allà el 2019 després d'haver estat en una fira industrial a Alemanya. Feia tres anys que no la visitava i agafant el tren des dels suburbis va al.lucinar ell i la dona amb les persones que agafaven el tren. Enguany l'UE tindrà una greu crisi i perill d'escissió. L'UE i el Parlament Europeu ja no són pas els abanderats de la Democràcia i les Llibertats. I la prova la tenim amb el Silenci dels membres de la Comissió Pegasus del PE amb el miserable boicot que els Espanyols els fan i que ells mateixos fan als espiats Catalans que en són els més afectats. I ni tans sols els tribunals de l'UE o el d'Strassbourg podran arranjar la situació perquè és estructural. Què pot fer l'UE amb una gent com els Espanyols ? És com ajuntar-se amb algú que put i creure que la pudor no si ficarà pas al nas.
  8. Icona del comentari de: ernst a març 19, 2023 | 00:16
    ernst març 19, 2023 | 00:16
    ja sabeu com va ser (qui el va matar) la mort de Durruti, un dels santets del de la FAI

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa