La declaració del jihadista supervivent de l’explosió d’Alcanar quan la cèl·lula de Ripoll preparava artefactes per a l’atemptat que volien fer –i que van haver de transformar en l’atropellament massiu de la Rambla– ha sacsejat Espanya. És molt probable que Mohamed Houli no mentís dijous a la comissió del Congrés que investiga el 17-A, quan va dir que li semblava que el CNI estava al cas de les intencions de l’imam. És a dir, que no sigui una mentida pròpia. Una possibilitat gens descartable és que el jove –molt més jove fa set anys, quan Abdelbaki es-Satty el va captar juntament amb altres nois musulmans– relatés sincerament el que li van fer creure a ell. Un joc del telèfon amb la fatxenderia de l’imam, encantat de fer veure davant els seus deixebles que encara mantenia la seva antiga relació amb el CNI, acreditada per documents.
L’efecte del testimoni, menystingut amb molta gesticulació, és inversament proporcional a la transcendència nul·la que diuen que té. Per no tenir rellevància, ha causat molt nerviosisme. I mitjans espanyols de dreta i esquerra –en una treva momentània– han coincidit a assenyalar que Houli s’afegeix a “la teoria de la conspiració” sobre el 17-A que “promou Junts”. Etiquetant com a “teoria de la conspiració” les reclamacions perquè el cas s’investigui a fons, igual que es pot acceptar vaixell com a animal aquàtic quan jugues a l’Scattergories.
La cirereta l’ha posat la notícia publicada per aquests mateixos mitjans, de manera coral i es podria dir que coreografiada, sobre una beca que l’Ajuntament de Ripoll i la Universitat de Vic van donar al gener a la germana de Houli i una altra aluma d’infermeria amb un bon expedient acadèmic. Amb l’alcaldessa ripollesa que tant els agrada –perquè és la independentista d’extrema dreta que divideix, encara més, l’independentisme– a la mateixa foto que la jove Nawal Houli i un exconseller de Carles Puigdemont, Jordi Baiget –rellevat mesos abans de l’1-O precisament pels seus recels respecte del referèndum–, actual director general de la Fundació Universitària Balmes, l’entitat titular de la UVic.
Tot aquest desfici per defensar el CNI –insinuant una conspiració de la família Houli i Junts per desacreditar els serveis secrets espanyols– obeeix a l’única lògica de l’Estat espanyol quan l’espifia. En lloc d’investigar a fons l’error d’haver deixat de controlar Es-Satty i activar mecanismes perquè no es repeteixi, opta per ridiculitzar, menystenir, insultar o criminalitzar la dissidència, les lectures no submises a la seva veritat oficial. Deu ser l’única cosa que sap fer un mal Estat per defensar-se.
