Per decidir qui ha estat un heroi, en una guerra, cal esperar al final. Les coses no són sempre el que semblen: repartir medalles demana un cert temps, una certa perspectiva sobre els fets, sobre les circumstàncies i sobre les persones. Però també és veritat que des del primer minut, quan esclaten les primeres bombes de veritat, ja es comença a veure de què va cadascú.
Això és el que està passant a Ucraïna en aquests primers dies d’una guerra que s’endevina més llarga i complexa del que imaginava Putin, un dictador que és un bon estrateg i un magnífic tàctic. Aquesta és l’opinió de l’exministra del PP Ana Palacio: si ho arriba a dir un polític català, el cremen a la foguera per inoportú, antipatriota (espanyol) i antieuropeu. Sembla que sí, que Putin està jugant magistralment, de moment, les seves cartes… Però algú s’imagina de veritat que, per molt patètic i hipòcrita que hagi estat fins ara, Occident es resignarà a la curta o a la llarga a perdre aquesta guerra?
En qualsevol cas, una guerra és sempre un relat, a més d’una llarga suma d’animalades, brutalitats, crueltats i inhumanitats.
I aquest relat ja té herois i heroïnes. Totes i tots ucraïnesos: la model que ha deixat la passarel·la per agafar un fusell, els soldats del “russian warship, go fuck yourself” (estiguin vius o morts), els civils que han esdevingut milicians, tota la gent que està resistint amb força èxit a un dels majors exèrcits del món… I un còmic i empresari televisiu, jueu, de llengua materna russa, que va acabar de president d’Ucraïna per una mena de broma del destí.
Però vet aquí que el còmic ha esdevingut un líder. Zelenski ha assumit el seu paper fins a les darreres conseqüències. S’ha negat a ser salvat per americans, francesos o turcs: ell s’ha quedat a Kíev i s’està jugant la vida com tants milions d’ucraïnesos. Ha decidit encarnar el destí d’Ucraïna i compartir amb el seu poble la batalla contra l’invasor i el que pugui passar en el futur.
Avesats com estem a menysprear la immensa majoria de polítics, amb molta raó, és una sorpresa majúscula trobar-nos amb un individu normalet, que fins ara no semblava gran cosa i que ha decidit honorar fins al final el seu càrrec de president. No és pas poca cosa, tenint en compte que cal valor per plantar cara a la maquinària de guerra russa i a un exagent del KGB que somia amb ser el tsar del segle XXI.
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, com diem per aquestes terres… Està molt bé ser president, ministre, conseller, diputada, alt càrrec… mentre la vida no et posa entre l’espasa i la paret. Si aquest moment arriba, cosa poc freqüent per sort per a la majoria de polítics, queda claríssim, en dos minuts, qui té la talla necessària i qui no. Qui és Churchill o de Gaulle o Zelenski i qui és… la llista de noms deshonrats és infinita.
Podríem dir-ho d’una forma una mica més dura i decent, sense que calgui faltar el respecte a ningú, però tampoc sense empassar-nos bous i esquelles. Ucraïna actuarà com un mirall duríssim per a qui aprofita la guerra a Ucraïna per cantar les excel·lències de la fantasmagòrica taula de diàleg, per a qui ha jugat a geoestratègies demencials amb els russos, per a qui s’ha rendit a la primera o per a qui ha sortit pitant del país abans d’hora.
De moment, i em dol dir-ho, Zelenski està a anys llum. I això ho sabem tots, encara que faci de mal dir.
La història d’Ucraïna no té res a veure amb la catalana, o sí, potser, qui sap… Però quan veiem aquest poble ucraïnès, aquest MHP Zelenski, aquests exemples de fortalesa i de voluntat de victòria, i aquestes hipocresies que solen practicar els governs i els pobles dels països que tenen la guerra molt lluny, costa molt, molt, no pensar en els autèntics herois del 1714, en aquell poble desesperat però decidit a resistir fins al final contra el Putin i la Rússia de l’època a la península ibèrica…
Aquí hi ha un mirall ucraïnès que, sense burxar malaltissament en la ferida, sense que calgui esbudellar-nos al Fossar de les Moreres, ens exigeix que ens hi emmirallem i que pensem una mica… No cal que sigui ara mateix, a sangs calentes. Però és necessari fer-ho, perquè el mirall ens ofereix lliçons duríssimes que cal aprendre si volem anar a algun lloc algun dia.
