El mal menor no és menor

Des que el 29 de maig Pedro Sánchez va anunciar per sorpresa que convocava eleccions estatals, s’ha instal·lat la idea que hi ha alguna cosa a salvar en aquests comicis i que els catalans hi han de contribuir. De l’eterna guerra entre les dues Espanyes, Catalunya sempre en surt mal parada. Ara l’hi volen tornar a ficar, i les proves que indiquen que l’esquema es repetirà s’amunteguen des de fa dècades. O segles. Al final, hem de tenir clar què és el suposat mal menor que representaria que Espanya torni a tenir un govern del PSOE en lloc d’un de format pel PP i Vox, que sembla el fantasma més probable i temible.

Sense que calgui anar més enrere, les experiències dels primers vint anys i escaig del segle XXI deixen clar que el mal menor no és menor. Zapatero va enredar Catalunya, partit per partit –inclosa la CiU d’Artur Mas– i Pedro Sánchez ha de comptar com gairebé el seu únic èxit polític la desmobilització de l’independentisme. No hi ha cap mena d’indici que una tercera entrega del sanchisme –que sempre ha necessitat partits catalans per arribar a la Moncloa– hagi de ser diferent. D’entrada perquè hi ha coses que, encara que vulgui, no pot fer.

Una d’aquestes pseudopromeses incomplibles és el que durant mesos es va anomenar desjudicialització, de la qual ja ningú parla. Ja s’ha vist que la paraula màgica volia dir uns quants indults i un retoc del Codi Penal que només serveix per enfurismar encara més l’aparell penal de l’Estat contra els polítics independentistes. S’ha evidenciat aquest dijous en la vista sobre els recursos dels exiliats al Tribunal Suprem. La fiscalia, amb agror, ha retret a la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí que tingui la gosadia de defensar-se. Al fiscal Javier Zaragoza –cap de files del ministeri públic contra el Procés– no li han fet gens de gràcia als arguments de l’advocat Gonzalo Boye, que ha fet servir tant com ha pogut la confusa reforma del Codi Penal a favor del seu client. Com és lògic.

L’actitud de Zaragoza, i la revolta dels jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena contra el nou text penal, posa de manifest que el deep state mana més que la Moncloa en el que passa per les seves mans. Estan enrabiats amb Pedro Sánchez perquè troben que no els ajuda i li faran la guerra tant com puguin. Però això no serveix de res a Catalunya. Ha quedat clar que la desjudicialització volia dir que els independentistes s’estiguin quiets i així cap jutge els perseguirà.