L’Albano Dante Fachín ha definit la recent decisió del Consell d’Europa com una autèntica hòstia al poder espanyol. Jo seria incapaç de superar la precisió semàntica i el rigor acadèmic de l’amic Albano, per tant m’hi sumo. La veritat és que la cleca és de campionat, per moltes raons. Per la claredat de l’informe presentat, per la majoria absolutíssima que hi ha votat a favor, pel ridícul dels esforços inútils de la diplomàcia espanyola en impedir-ho o rebaixar-ho, per la seriositat dels arguments jurídics i els precedents que ho reforcen, etc. El clam és inapel·lable; llibertat per als presos, retorn dels exiliats, fi de la repressió, drets i llibertats.
La propina ha estat la redacció d’un doble informe, que no només incorpora els abusos comesos al Regne d’Espanya, sinó també els comesos a Turquia. Des de Mehmet el Gran que no ressonava des de l’altra punta de la Mediterrània un clatellot tan sonor per als d’aquí. Pedro Sánchez ha fet el que ha pogut, fent entonar el cor de Nabucco al Liceu i mirant de no fer gaire cara d’Erdogan, però crec que no vaig gaire errat si penso que és un dels pitjors revessos internacionals del govern espanyol en els darrers temps. Una de les millors democràcies del món, acusada de dèspota i autoritària pel plenari d’Europa!
Solvència i rigor
Vaig conèixer Boris Cilevics quan va venir a Barcelona per tal de documentar el dossier que estava preparant, i que finalment s’ha votat aquesta setmana. Aleshores jo era Conseller, i ens vam reunir sota compromís de confidencialitat, per tant no explicaré res del que vam parlar. Sí que puc dir que ell va ser en tot moment molt curós en les formes, evitant fer declaracions o cap mena de soroll que pogués entorpir la feina discreta i rigorosa que estava duent a terme. Sí que em va quedar clar que l’home no es deixaria influir per ningú. Ell pertany a la minoria russa de Letònia, en principi més receptiva a les raons dels partits espanyols, però és un home veterà, indiferent a les pressions, i no cal que ningú li doni lliçons sobre conflictes d’identitat.
Per primera vegada vaig tenir la impressió que aquest judici europeu no dependria de pressions ni equilibris de poder entre països. Seria una feina objectiva, que diria grans veritats i que podria molestar molta gent. Es veia venir que l’independentisme tindria moltes dificultats en defensar la legalitat del referèndum del 2017. Però encara es veia més clar que l’estat espanyol suaria sang a l’hora de justificar la repressió de tot un moviment polític. Que aquí no valdrien ni copets a l’esquena ni intercanvis de favors ni els bombons dels ambaixadors.
Ha ajudat molt que el Consell d’Europa sigui una institució prou àgil i independent. En contra del que molts creuen, no depèn de la Unió Europea, i per tant pot esquivar els típics pactes entre estats que veiem a la UE. És una assemblea que agrupa a parlamentaris de 47 països europeus, des de Geòrgia a Islàndia (Turquia i Rússia incloses) i que se centra sobretot en la denúncia d’incompliments democràtics o en els drets humans. Els representants són enviats pels parlaments dels països membres, i fins fa molt poc no hi havia cap representant de l’independentisme català, cosa que es va resoldre amb el nomenament de Laura Castel, senadora d’ERC a Madrid. Ella ha ajudat a impedir que només se sentís la veus dels polítics unionistes espanyols, com passava fins ara.
De què serveix?
Ha estat un bolet formidable, però quins efectes pràctics pot tenir la decisió? La veritat és que no se’n deriva cap obligació contractual, tot i que si els incompliments són continuats i no es resolen, l’estat espanyol podria arribar a ser exclòs de l’organisme -com passa amb Bielorússia per l’ús de la pena de mort i altres excessos. En realitat, l’impacte s’ha de mesurar més en termes de la pèrdua de reputació, i en la imatge nefasta que projecta una votació com aquesta, que condemna violacions dels drets humans a Espanya i Turquia. La tempesta perfecta a Estrasburg contra Sànchez.
Pedro Sánchez potser ha salvat les portades del dia amb els indults, i els mitjans espanyols ho han salvat com solen fer-ho, amb desinformació, però la veritat és molt tossuda. Aquesta estirada d’orelles per part de l’Europa lliure és memorable i, si el govern espanyol no s’atreveix una mica més i es planta davant la caverna, aviat el món passarà pàgina als indults i arribaran cleques per tota la resta d’abusos. I vés a saber, potser encara tindrem denúncies d’una pila de premis Nobel contra el poder espanyol perquè maltracta un porfessor venerable… per què no? Coses estranyes hem vist …i més que en veurem.
70
17
