Anem-nos preparant, perquè l’èxit de Vox serà la gran notícia a les eleccions catalanes. Poques comunitats tenen tanta gent disposada a donar suport a la ultradreta com Catalunya. Essencialment perquè els grans mitjans de comunicació espanyols s’han dedicat sistemàticament a espantar molts catalans amb l’amenaça d’un independentisme excloent, violent i il·legal. Triple mentida que ha alimentat les flames de l’unionisme. A més, l’exageració i l’engany contra l’independentisme ha captat el vot de persones que fins fa poc votaven el PSOE o el PP i que han modificat els seus costums per sumar-se a Ciutadans, que va fer bandera d’un nacionalisme espanyol completament desfermat. Ara, aquesta bola de neu demencial contra una opció democràtica i legítima com és l’independentisme, rodolarà sobre el Parlament en forma d’una entrada escandalosa de membres de Vox. De la mateixa manera que a les darreres eleccions partits clarament d’ultradreta com La Falange no van anar a les urnes per concentrar el vot espanyolista en opcions majoritàries, em temo que viurem un fenomen similar, ara clarament favorable a Vox, la nova bandera del nacionalisme espanyol intransigent.
Li podem dir justícia poètica o karma, però tot apunta que els principals damnificats de l’èxit de Vox a Catalunya seran, precisament, els partits que li han fet la rosca. Ciutadans, el PP i, en menor mesura, el PSOE. Formacions que de manera vergonyosa han crispat el debat a Catalunya imposant una visió urgent i dramàtica sobre el que passa al país. Polítics de tots aquests partits s’ha passejat per teles i ràdios espanyoles lamentant la dictadura independentista, el cop d’estat de Puigdemont, l’abús de les institucions contra el castellà, la repressió contra la gent que no és independentista i mil mentides més. Especialment greu és que molts dels que les difonien són persones que viuen al país i, per tant, coneixen perfectament la realitat catalana. Aquestes exageracions i calúmnies han establert la idea que Espanya ha de ser defensada i, a més, que cal algú que la defensi amb mà forta i passió extrema. No podem oblidar que, durant mesos, molts espanyols i catalans han sentit a Telecinco, la COPE, la SER o Antena3 que l’independentisme era una mena de monstre il·legal que volia enfonsar Espanya utilitzant recursos absolutament il·legítims. És impossible no veure que Vox és el partit ideal per recollir el fruit d’aquesta collita.
Vivim una mena de tensió política anacrònica, més pròpia de principis del segle XX que de l’actualitat. Una lluita de nacions, la catalana contra l’espanyola. Aquest és l’eix que es planteja de manera majoritària i els partits (com organismes vius que només tenen l’objectiu de guanyar eleccions) han portat aquesta discrepància fins el paroxisme. Una guerra relativament absurda o, si més no, falsa. En realitat, tant els partits independentistes com els partits espanyols escenifiquen una bronca que és purament superficial, atenent a les decisions pràctiques que prenen. Però aquest teatre sí que influeix les decisions dels votants. Ens extrema i ens col·loca en la tesitura de votar contra el rival. Hem passat de votar basant-nos en la lògica a votar a partir de les fòbies nacionals. Efectivament, aquesta martingala ha afavorit certs partits i, clarament, ha destrossat la resta. Espero equivocar-me, però Vox triomfarà i, lamentablement, tinc la sensació que serà un èxit satisfactori per a la vella política espanyola. Perquè possiblement Vox no té cap intenció de treballar per Catalunya sinó de fer servir el Parlament com un aparador del seu patriotisme espanyol.
18 
285 
