Fa un temps, en un vestuari d’una caserna important dels Mossos d’Esquadra hi va haver una picabaralla entre dos agents. L’un era català i l’altre espanyol; ja ens entenem. Van discutir sobre la lleialtat del cos i l’etern problema nacional. El mosso català va defensar que el cos devia lleialtat a la Generalitat en les circumstàncies que fos, mentre que l’altre va dir que la lleialtat era a l’Estat i que, arribat el cas d’un conflicte, ell no trencaria la legalitat i que estaria al servei d’Espanya. Al final, el mosso espanyol va dir la frase clau: “Y sepas que nosotros somos más dentro de los Mossos”. Pam!
El problema que tenim amb una part del cos de Mossos d’Esquadra, evidenciat aquests dies amb la protesta lingüística i l’exhibició de banderes espanyoles, és bàsicament un problema de selecció en origen i de manca de sentit d’Estat dels responsables polítics dels mecanismes d’admissió. És molt senzill: s’ha ofert cada any un nombre excessiu de places perquè hi havia pressa per desplegar la policia arreu del país i no s’ha filat prim. Mirem les xifres: la promoció actual consta de 600 aspirants. L’anterior va ser de 900 agents. El 2009 van ser 1.008 joves i l’any 2008 van ser-ne 1.145. Anys anteriors la xifra havia estat tan o més alta. Durant molts anys ha importat més la quantitat que no pas la qualitat.
No és cap secret que molts aspirants a mosso són rebutjats diversos cops fins que, finalment, aconsegueixen colar-se dins. Em pregunto per què un jove que ha estat rebutjat algunes vegades al final sí que pot entrar. Per les proves físiques, només? No ho crec. Al final coneixen tan bé el procés, les preguntes i els paranys de les proves psicològiques que burlen el procés de selecció. Tot això no ho dic jo: m’ho han explicat agents del propi cos. Per a molts aspirants ser mosso és només una feina de policia, i més ben pagada que la resta de policies disponibles. Per cert, el problema mai no va ser la xifra ridícula d’agents provinents de la Guàrdia Civil: mentre ens distrèiem amb aquesta mini-esquerda no vèiem la immensa via d’aigua que teníem al costat.
Sóc conscient que el País Basc és un territori més petit i menys habitat que Catalunya, però això no treu que les promocions de la seva policia s’han fet a una escala molt menor perquè el govern de Vitòria sempre ha volgut garantir que la seva policia tingui clara la seva escala de prioritats. En conseqüència, per l’acadèmia d’Arkaute només han passat agents seleccionats que saben quina és la diferència entre ser ertzaina i policia espanyol, que no és poca. Al País Basc allò important no era completar el desplegament, sinó fer-lo bé i estalviar-se un problema greu el dia que hi hagi el xoc de trens. Així, per exemple, la promoció de l’any 2007 només tenia 120 estudiants i l’actual en té 230. En total, l’Ertzaintza haurà arribat als 8.000 agents, la seva xifra idònia, amb poc més de 20 promocions. Divideixin: menys de 400 aspirants per curs.
