El magopop Pedro Sánchez ho està tornant a fer. Una vegada més, demostra que el centre de la política espanyola i de la seva trista sucursal a Catalunya és ell, l’autèntic rei del mambo, l’únic amb set vides, capaç de sobreviure a tota mena de monstres. Novament, el seu joc és si convoca o no eleccions anticipades i quan. Ho farà amb les eleccions regionals catalanes que en teoria toquen el 2028? Amb les andaluses? Serà aquest mateix estiu? S’esperarà al 2027? Tindrà en compte l’èxit o el fracàs electoral de Trump, per apuntar-se’l si li convé?
Els tips de riure a la Moncloa han de ser èpics. Tothom escalfant motors i analitzant misteris estratègics com bojos, mentre ell estudia en secret quan i com serà la mare de totes les batalles. Va deixant córrer rumors avariats, enquestes trucades, profecies de pa sucat amb oli…
Tot es basa en una sèrie de veritats que es donen per segures, com si fossin revelacions divines. I sobre aquestes veritats es construeix el clàssic conte de la lletera, sobretot la lletera catalana…
Veritat revelada número u: Sánchez, ell solet, pot guanyar les eleccions contra els fatxes més fatxes del món occidental. El “No a la guerra” i plantar cara a Trump sembla que ho resoldran tot.
Veritat número dos. Hi haurà bufetades per pactar amb Sánchez, si l’alternativa és que els fatxes governin la superprogressista Espanya que tots coneixem: la pacifista fins a la mort (dels catalans, especialment), la masclista camuflada sota una tona de maquillatge feminista, la falangista de tota la vida, la que hipòcritament es declara europeista… El regionalisme i l’esquerranisme muntaran algun numeret, segur, però al final passaran pel tub.
Tercera veritat: si Sánchez ho necessita, el fidelíssim Illa es farà l’harakiri, convocarà eleccions regionals anticipades als territoris del nord-est peninsular i les guanyarà per golejada. Ho farà gràcies a Sánchez més que a Illa, ja que això del PSOE-C és una entelèquia, com bé sabem tots, però sense fer més sang del compte.
I després de tot aquest conte per a ingenus o per a gent en nòmina del règim, començarà una etapa de color de rosa a Espanya i Catalunya, els trens seran puntuals, s’acabarà l’extorsió fiscal, no es perseguirà més el català i potser, potser, miraran de trobar alguna sortida per a les amnisties i indults que tant neguitegen als presoners que s’haurien d’haver retirat, però, què carai, que també han estat tan útils als interessos de l’estat…
En tota aquesta pel·lícula, qui té més números per estimbar-se és Sánchez, justament perquè cada vegada arrisca més sobre una base més petita. I perquè les fugides cap endavant acostumen a tenir un límit, que arriba de cop, quan menys s’espera. Si Sánchez s’estimba, per patètics que siguin els del PPVOX, adeu als somnis d’Illa. Sense l’ombra protectora del president, del partit més borbònic i del borbònic major del regne, és indiferent si guanya o perd les eleccions o si es fa indepe. Està políticament acabat, perquè no té la fortalesa necessària ni les complicitats per aguantar el tsunami espanyolista i fatxa que vindrà.
Això porta al peix que es mossega la cua, dona voltes i mai no es mou de lloc: totes les eleccions espanyoles, totes, apuntalen el poder d’Espanya i reparteixen dosis de poder i muntanyes de diners en nom d’Espanya. A Catalunya, a tota la diversitat d’éssers humans que viuen aquí, fins i tot als enemics de Catalunya, els és absolutament igual si guanya o perd Sánchez. No canviarà res. El joc de Sánchez és fer creure que sí, però en el fons tampoc no és seu: és el guió del règim, força més ben pensat i més potent del que alguns eixelebrats pensaven.
L’ideal seria fer totes les eleccions el mateix dia de 2026? Potser sí, almenys sortiríem de dubtes i tindríem, a Catalunya, un escenari d’esfondrament del règim madrileny, de les seves franquícies i dels regionalistes catalans.
Però això, ara mateix, no ho sap ni Sánchez. Ja li va bé jugar amb tothom, perquè sap que és el millor de la classe, de llarg. Tot i que jo diria que només està prenent mides i gaudint del que podria ser el seu darrer joc de mans abans de desaparèixer per art de màgia.
