Sembla que tota l’escenificació que han protagonitzat els quatre partits espanyols des de les eleccions del 20D no ha estat res més que una pre-campanya electoral. Tots quatre han intentat tapar-se les vergonyes que els van quedar al descobert amb els resultats del 20D per agafar força de cara a unes noves eleccions.
El PP, per guarir-se de la pèrdua de la majoria absoluta, s’ha limitat a repetir que el PSOE hauria de facilitar la investidura del candidat més votat i s’ha apartat de càmera perquè Pedro Sánchez es foti de lloros tot solet amb el puzzle impossible dels pactes. Per la seva banda, el PSOE, després de la nata electoral, ha aprofitat l’escenari tant com ha pogut per recuperar protagonisme fent veure que tenia prou poder per tallar bacallà.
Francament, no és seriós. A Catalunya vam tenir un embolic monumental i galdós, però la possibilitat d’un pacte sempre va ser viva. En canvi, en el terreny de joc espanyol, o el PSOE accepta facilitar un govern del PP o està clar que no hi ha partit a jugar. La resta és fer el mec.
