En una argumentació d’aparença força coherent, Ana Obregón ha criticat les persones que li han recriminat el seu contracte de lloguer amb una dona que li facilités la gestació del seu nét, última voluntat del seu fill per a després de mort. Obregón ha dit que no entén per què es considera que no hi ha llibertat en la dona que decideix llogar el propi ventre mentre s’entén com un acte de llibertat interrompre un embaràs, i de fet, pensat des de la perspectiva exclusiva de la dona, qualsevol de les dues conductes s’hauria d’entendre legítimament radicada en el dret de les persones a autodeterminar-se. Però algunes feministes, no totes, entenen que la gestació subrogada és únicament el resultat de llogar, per manca de recursos, a tercers el propi cos per a aquest tipus de servei. Una mica com succeiria o com entenem que passa en general amb la prostitució, però no utilitzen la mateixa argumentació amb l’avortament, que les feministes consideren una gran conquesta per a la seva emancipació.
La qüestió és evidentment què s’entén per llibertat. I no existeix una definició canònica sobre aquest concepte, o almenys, no una que sigui unànime, de la mateixa manera que tampoc n’hi ha entorn una idea consensuada de felicitat. Altrament, no es consideraria Finlàndia el país més feliç del món des de fa ja sis anys, al mateix temps que l’Israel dels eterns conflictes n’ocupa el quart lloc. I potser podríem convenir que tant pel que fa a la llibertat com a la felicitat, un factor determinant és la mateixa percepció de tenir-les, amb la qual cosa tornaríem de nou a la casella de sortida.
Però el que sí és cert és que en la “coherent” argumentació d’Obregón no existeix la més mínima consideració sobre les terceres persones implicades, en concret i en aquest cas, l’extraordinària contradicció d’acceptar a la vegada fer fills a la carta i a la carta desprendre-se’n. La qüestió de fons en el concepte de llibertat d’Ana Obregón és la voluntat de fer realitat un desig. Però ser subjecte (fins i tot podríem dir esclaus) dels desitjos afirma o nega la llibertat?