Fa cosa posar-se a escriure sobre la immensa catàstrofe que està succeint al País Valencià quan el comptador de morts encara és al principi. Però, certament, faria encara més cosa escriure sobre una altra tema amb el que està passant. En tot cas, en aquests moments només podem apuntar alguns elements que s’hauran d’analitzar amb més calma quan hagin acabat les feines de rescat i reconstrucció.
Al nostre país no hi ha precedents d’una calamitat tan immensa. Dic això assumint que només que una tercera part dels desapareguts acabin comptats com a morts se superaran els registres de la riuada del Vallès de 1962. I avui com aleshores, la pluja no ha estat l’única culpable de tanta devastació. Els factors urbanístics o la gestió humana del territori hi tenen molt a dir. I la incompetència dels màxims responsables polítics també.
De la mateixa manera, no hi ha precedents tampoc d’una gestió política tan nefasta i cínica. No es pot donar per suposat que res canviï, però molt malament hauria d’anar tot perquè la catàstrofe valenciana no suposi un canvi significatiu en la nostra percepció de la classe política. Car no deixa de ser un drama que les vides de tanta gent depenguin d’uns governants tan manifestament incapaços de comportar-se en moments així.
D’un temps ençà, els polítics estan ensinistrats per vendre la seua propaganda. S’han arribat a creure que era més important el relat que la veritat, que amb una bona màquina de propaganda podien fer front a qualsevol mancança de la seua gestió. I així és com tenim els governs plens d’oportunistes, propagandistes i gent que és manifestament incapaç de prendre bones decisions i assumir responsabilitats en moments crítics.
A hores d’ara ja han emergit les proves d’una negligència criminal en la gestió de les alertes que es varen enviar a la població. S’ha dit que s’haurien pogut salvar moltes vides fent cas de les alarmes que feia hores que s’encenien arreu (des del matí se sabia que havien caigut quantitats de pluja que no podien fer altra cosa que provocar enormes inundacions). Però jo tampoc no descartaria que la mateixa alerta que es va enviar passades les 8 del vespre fos la causa de moltes morts. Bàsicament perquè ja no hi havia temps material de fer res que no fos refugiar-se als pisos superiors dels edificis.
Però més enllà de la manca de previsió, és possible que la nefasta gestió posterior, i en especial la manera com els governs valencià i espanyol es passen la pilota, acabi fent oblidar les negligències prèvies. Sobretot perquè la desesperada situació de tanta gent no és el millor context per a posar en marxa un campionat de cinisme polític. Ja sabem que Pedro Sánchez guanya a tothom per experiència, però amb tants cossos sense vida encara sepultats davall l’aigua i el fang és un joc arriscat.
A mi em sembla indiscutible que la magnitud de la catàstrofe requeria que el govern espanyol declaràs l’estat d’alarma. No se m’acut cap situació en què fos més pertinent. I veurem si Sánchez no es veu forçat a fer-ho extemporàniament. L’estratègia de dir-li a Mazón que demani el que necessiti que ell està per ajudar és bona si el pla és encolomar-li al PP els morts. Però el risc és que n’hi hagi tal quantitat que ni els uns ni els altres es puguin excusar donant la culpa a l’adversari.
Ara mateix, els partits i governs haurien de barallar-se per estar al costat de la gent. En canvi, es constata amb tota la cruesa del món que la política actual va de prioritzar la batalla per imposar el relat a qualsevol preu, encara que suposi sacrificar vides humanes. És a dir, que no els importa que la gent es mori o ho perdi tot si poden assenyalar l’adversari com el culpable. En un moment de vida o mort com aquest, si això no se’ls gira en contra, no sé què ho farà.
Com dic, aquest joc entre PP i PSOE és tan ignominiós que inhabilita totalment per governar els uns i els altres. Només ens queda l’esperança que la pura realitat dels fets, que per la seua extraordinària gravetat no es podran tapar amb cortines de fum ni relats inventats, acabi escombrant-los a tots. Abans que els tribunals els jutgin i empresonin pels greus delictes que han comès, vull dir.
