La dona-estadística

Llistes cremallera en política, micròfons en tertúlies als mitjans, quotes en consells d’administració, places en cossos policials…, fa molts anys que constatem que la imposició d’un percentatge d’espais reservat a les dones no ha revertit l’expulsió de facto de la meitat de la població de les àrees de decisió i transformació de la societat. Les quotes continuen essent només un pedaç –encara que necessari a falta de millors solucions– per dissimular un mal endèmic d’un patriarcat on, per desgràcia, la dona acaba convertida en una simple xifra a assolir i exhibir. Xifra, per cert, que a vegades denigra més la dona que no pas l’ajuda a visibilitzar-la. Val la pena participar en una tertúlia a la tele pel que tenim entre cames i no per la nostra vàlua professional o la nostra manera de percebre i construir la realitat? No, de cap manera. Però hi hem de ser. Pel que fem, pensem i som. Raons suficients per ser-hi i que, en el cas dels homes ni es posen en qüestió.

Certament, les quotes poden protegir, però també tenir un efecte pervers. Una dona que ha accedit a un lloc de responsabilitat pel seu sexe biològic com a primer argument –tot i que amb una altíssima probabilitat estarà més que preparada per a aquell lloc i no necessitaria cap quota per passar davant d’un home– pot patir la síndrome de la impostora, pensar que no ocupa aquell lloc per mèrits propis, sinó a conseqüència d’una concessió dels poderosos. La qüestió és complexa i es fa molt difícil comprar el sistema de les quotes de forma acrítica. Tant en femení com en masculí.

Ara bé, essent realistes, sense aquesta “quota” els homes acapararien aquests espais mediàtics, per tendència natural a ocupar el poder en totes les esferes i per tenir, justament per la distribució del poder, més accés als centre de decisió. El mateix passa en una empresa: la dona acostuma a tenir més càrrega familiar -tingui o no fills- i una visió més cooperativa i menys competitiva-agressiva de la feina, dues circumstàncies que esdevenen també un sostre de vidre per accedir als llocs directius. Per contra, en general i amb moltes excepcions, els homes se senten més lliures per centrar-se en la seva carrera professional.  

Calen lleis i factors de correcció com les quotes, però sobretot compromís social real de les persones, més enllà d’exhibir xifres políticament correctes, per construir una societat plenament igualitària on les dones deixem de ser percentatges i es produeixi una redistribució efectiva del poder.