Pedro Sánchez se la juga. La corda s’està tensant. Gairebé ningú creu que es trenqui en qüestions com la negociació amb el Govern català. Però sí que pot trencar-se per culpa de moltes altres qüestions obertes i sense resoldre jurídicament. Hi ha molta confusió en els ambients polítics. Cap a on va la locomotora?
En aquests cercles polítics i periodístics madrilenys tot és expectació: les esmenes que Esquerra proposa aquest divendres a la reforma del Codi Penal en matèria de sedició i, ara també, malversació, estan tibant la corda de la governació de Pedro Sánchez. La dreta el presenta com un emmanillat a la voluntat de Pere Aragonès i Oriol Junqueras; com l’home que acabarà transigint amb l’abaratiment de penes per la malversació i, qui sap, acceptant un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. L’home que acabarà ‘trencant la nació’, ni més ni menys.
Una part de l’esquerra, el PSOE ‘oficial’, vol presentar-lo com l’home capaç de ‘pacificar’ a una part de l’independentisme instaurant una ‘conllevanza’ que podria conduir en un futur no llunyà a un Govern ERC-PSC, o, més aviat, PSC-ERC. A ‘l’altra esquerra’, la d‘Unides Podem, sembla regnar el desconcert: s’afanyen més aviat a evitar el seu propi enfonsament amb iniciatives intempestives. Ara sí que Pedro Sánchez s’està jugant La Moncloa, i resulta que el ‘tema català’ serà una de les principals claus de la seva permanència al capdavant de la nació o de la seva sortida cap a altres destins, potser internacionals, perquè hi hauria un canvi de signe en la governació espanyola.
La premsa de Madrid acull en els seus titulars, com mai, l’expectació davant el que ERC pugui o no fer en les pròximes hores al Congrés dels Diputats. Pocs tenen dubtes que l’esmena sobre la malversació tractarà de diferenciar ‘la política’ de ‘la corrupció’: ni Sánchez ni el mateix Aragonés podrien afrontar que es planteja la idea que es relaxa el combat contra la corrupció, sobretot si el funcionari corrupte es lucra personalment de les seves activitats il·lícites. És clar que la rebaixa proposada beneficiaria gairebé exclusivament els condemnats del ‘procés’. I així ho destaquen els mitjans de l’oposició, que volen fins i tot endevinar un ràpid retorn de Puigdemont als carrers de Girona gràcies a la nova legislació sobre la sedició i, si les coses surten com està previst, malversació. Una imatge, la de l’expresident de la Generalitat passejant per Catalunya, que, admeten en el PSOE ‘governant’, seria desastrosa per a aquest partit davant unes eleccions autonòmiques i municipals, anteriors gairebé de les generals de dins de deu o onze mesos.
Perquè d’això, les dues convocatòries electorals de l’any 2023 que se’ns tira a sobre, és del que es tracta. Hi ha una lluita soterrada sense treva en la qual el poder és l’objectiu. No em refereixo solament, clar, a la baralla sense fissures entre el Govern central i l’oposició conservadora del PP i de Vox, que, per cert, no són la mateixa cosa, òbviament; em refereixo fins i tot a les batalles internes en l’Executiu de Pedro Sánchez, en el qual les posicions d’Unides Podem es distancien cada dia més de la majoria socialista.
Incloent, per cert, la qüestió de la malversació, on hi ha gairebé tantes teories sobre possibles solucions com dirigents d’un i altre costat. Asseguren, per exemple, que la pròpia vicepresidenta Yolanda Díaz, que és un dels epicentres del futur d’una governació ‘d’esquerres’, es distancia dels plans del seu ’cap’ Sánchez sobre aquesta hipotètica reforma de la malversació, que, parlo a títol estrictament personal, em planteja dubtes que s’arribi a completar.
Ve ara, en tot cas, una desgastante batalla jurídica. Com rebaixar les penes a alguns malversadors ‘polítics’ i no a uns altres, als quals també podria qualificar-se del mateix? He escoltat desenes d’opinions sobre aquest tema, molt variades, per cert. Clar que aquesta batalla jurídica s’estén a molts altres camps, des del de la supressió de la sedició per a substituir-la per desordres públics ‘agreujats’, que sembla un tema ja resolt i llest gairebé per a la seva publicació al BOE, fins a les ‘reformes legals’ a la malparada llei del ‘només sí és sí’, il·luminada pel Ministeri d’Igualtat que regenta Irene Montero, o la immensa polèmica soterrada sobre la ‘llei trans’. Passant pel projecte de Llei del benestar animal, que, de la mà de la ministra Ione Belarra, també ha aconseguit la glòria de l’eterna polèmica en la qual s’ha convertit la política espanyola.
Cal admetre que la confusió entorn de tots aquests canvis legals, que Sánchez vol accelerar per a entrar en 2023 dedicat solament a glossar les bondats de l’economia espanyola i amb la vista posada en les urnes, estan generant no poca crispació, a més de la controvèrsia de juristes, picaplets i ‘todòlegs’ de les tertúlies periodístiques. I, després d’un període d’incerteses i titubejos, l’oposició política i els mitjans que la sustenten es llançaran, veient un clima propici, a ‘agitar’ els ciutadans desconcertats que s’allunyen de la política i a ‘desmuntar’ tot aquesta sacsejada que Sánchez pretén imprimir a tants aspectes de la vida política, econòmica i social espanyola.
Sánchez, sí, se la juga perquè la ciutadania no acaba d’entendre, potser ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat, quins són els seus últims plans, ni, de tenir-los, com els durà a terme. Al PSOE, fins i tot des dels més pròxims al ‘sanchisme’, es recela d’aquesta “obertura simultània de tants calaixos sense saber després com tancar-los legalment”. A La Moncloa, murmuren, confien que el que fins i tot ells admeten que sembla un ‘galimaties’, quedarà superat ja al començament de gener, quan altres temes de campanya es posin en marxa. Després de tot, diuen, qui se’n recorda ja de les polèmiques sobre si això del ‘procés’ va ser sedició o rebel·lió, o sobre els indults, o qui té al cap la versió dubtosa del ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, sobre els successos de fa sis mesos a Melilla? Doncs això. El cas, asseguren, és avançar.
Però cap a on? La resposta pot arribar-nos ja la setmana pròxima, amb una intensa activitat parlamentària destinada, esperen els governants, a tancar tots aquests calaixos, començant pel de la malversació, que avui estan oberts, mostrant el seu desordre a la vista de tots. I llavors, hala, benvinguts a 2023, l’any en què tot pot ocórrer.
5
1
