Aquest 4 d’abril es commemora el 29è aniversari de la mort de Gloria Swanson, a l’edat de 84 anys. Gloria Swanson, va ser una estrella de Hollywood en el sentit més literal del terme. Tot en ella era extravagant, la seva manera de fer, la seva roba, les seves cases, els seus matrimonis… De fet, era un dels noms d’un Hollywood irrepetible, el Hollywood dels grans estudis amb contractes milionaris de set anys que posteriorment han recreat directors com Elia Kazan a The last tycoon o Martin Scorsese a L’aviador.
L’aspecte més famós de la Swanson, però, van ser les seves relacions sentimentals. La llista és infinita, però un dels noms més destacats va ser Joseph Kennedy, el pare de John F. Kennedy. Nascut el 1888 i graduat a Harvard, Joseph Kennedy es va relacionar de molt jove amb el món de les finances i es va convertir ràpidament en una de les persones més riques dels Estats Units. En el terreny personal –cosa que enllaça amb la trajectòria dels seus fills–, es veu que era una autèntica fera sexual i tenia aventures continues que després no podia es¬tar-se’n d’explicar. Una de les coses que explicava, per exemple, era que Gloria Swanson podia tenir cinc orgasmes cada nit. Tanmateix, no era ell l’únic que revelava secrets. Ella també ho feia. Segons la Swanson, un dia d’hivern del 1927, Joseph Kennedy va anar a un hotel de Palm Beach a visitar-la a ella i al seu marit, el francès Henry de la Falaise, i van estar conversant una bona estona fins que de sobte, quan es van quedar sols, després que ella enviés el marit a pescar, Joseph Kennedy, se li va llançar a sobre “com un cavall ferotge i salvatge”. Segons va confessar la mateixa Swanson, ella no va oposar-hi cap resistència i aquell mateix dia va saber que Joseph Kennedy seria el seu amant tota la vida.
Joseph Kennedy, per bé que havia estat fundador de la productora RKO –comprada més tard per Howard Hughes–, no era un home influent en el món del cinema, però va prometre a la Swanson que la convertiria en l’estrella més gran de tots els temps. Cosa que no va aconseguir. Gloria Swanson, certament, era una deessa a Hollywood, però l’arribada del cinema sonor la va eclipsar. Això sí, regals no li’n faltaven: cotxes, braçalets de diamants, cases d’estil colonial amb dotze cambres… Rose Kennedy, la dona d’en Joseph, ho sabia, però feia veure que no. Al capdavall, del consentiment, també en treia molts beneficis, perquè el seu vestuari i les joies que lluïa eren molt famosos en els ambients acabalats nord-americans.
Per sort, el 1950, quan la carrera de la Swanson havia davallat espectacularment,va arribar Sunset Boulevard, aquella pel•lícula meravellosa de Billy Wilder sobre la tragèdia de les grans estrelles de Hollywood, per la qual va obtenir una nominació a l’Oscar com a millor actriu. Però no va ser res més que un foc d’encenalls, perquè no va tenir continuïtat. Encara era jove, tenia cinquanta-un anys, però ja només va intervenir en tres pel•lícules irrellevants. Per això, de Gloria Swanson, sempre ens quedarà el record d’aquell personatge anomenat Norma Desmond que era una magistral recreació d’ella mateixa en el film de Wilder. Tot el dolor, tota la tristesa, tot el ressentiment que genera la caiguda quan s’ha arribat tan amunt estava contingut en aquestes paraules que ella deia al jove guionista sense feina encarnat per William Holden: “Jo sóc gran. Són les pel•lí¬cules les que s’han fet petites”.
