El daltabaix patit per Esquerra Republicana a les urnes el passat 12 de maig no fa res més que constatar el cicle electoral descendent que venia arrossegant la formació republicana en passades cites electorals, com ara les municipals o les espanyoles, i aquest ja s’ha cobrat les primeres víctimes. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, abandona la primera línia de la política i Marta Rovira deixa la secretaria general del partit després de 12 anys. Una decisió que posa fi al tàndem Junqueras-Rovira i que evidencia les discrepàncies entre tots dos sobre quin ha de ser el futur del partit, ja que Oriol Junqueras no està disposat a fer un pas al costat. Així va quedar palès quan, després de 4 hores llargues d’executiva, la formació va anunciar que Junqueras es mantindrà com a president del partit fins després de les europees i que, posteriorment, el partit obrirà un procés de reflexió que culminarà amb un congrés extraordinari el 30 de novembre. Junqueras vol jugar aquesta partida i optar a la reelecció.
Per fer-ho, l’encara líder d’ERC proposa obrir un procés de diàleg amb la militància republicana, cosa que recorda l’estratègia de Pedro Sánchez l’octubre del 2016 després de deixar l’acta de diputat al Congrés i dimitir com a secretari general del PSOE: “A partir de dilluns agafo el meu cotxe per tornar a recórrer tots els racons d’Espanya i escoltar aquells que no han estat escoltats, els militants i els votants d’esquerres del nostre país”.
Ara, Junqueras vol portar a terme una acció similar obrint un “procés d’escolta, de reconnexió i reconstrucció d’allò que la societat espera de nosaltres i el que nosaltres som capaços d’oferir”. El seu plantejament és adreçar-se a la militància “d’igual a igual i no des d’un determinat càrrec” i recórrer “cada racó de Catalunya” per recollir l’aval dels militants republicans amb el doble objectiu de seguir liderant el partit i el de ser el pròxim candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat.
A Junqueras li pot sortir bé la jugada per continuar liderant el partit, però una cosa és el partit i l’altra el moviment independentista, que reclama nous lideratges per deixar enrere una batalla fratricida per l’hegemonia de l’independentisme que ha dinamitat tots els ponts i ha acabat desfent la majoria independentista al Parlament. Ponts, que, com bé apunta Rovira, només es podran reconstruir amb “saba nova”. Els líders del Procés han de fer un pas al costat i els partits independentistes han de fer una reflexió profunda, que permeti refundar un moviment, amb una unitat d’acció creïble i posant polítiques nacionals al centre. Només així podran reconnectar amb tot aquell electorat que ara se sent orfe de projecte i prefereix mirar el partit des de la trinxera del seu sofà.
