Joan Pons és un florista de Santa Susanna, a la costa del Maresme, que té el gran i trist honor de ser el darrer productor de roses a Catalunya. Els números no surten. El canvi climàtic, les exigents normes europees sobre pesticides i la competència massiva de les roses de l’Equador i Colòmbia fan la resta de la feina: el negoci no té futur i passi-ho bé, roses catalanes.
Dels set milions de roses que els floristes calculen que es vendran aquest Sant Jordi, només unes quaranta mil seran catalanes. De Flors Pons. Una empresa familiar amb vuitanta anys d’història: tenen altres projectes de futur, sí, però aniran abandonant el conreu de la rosa.
Si això no és un mal presagi…
I de les roses, als llibres, que són els grans protagonistes de la gran diada.
Al llarg de la setmana de Sant Jordi, a Catalunya es venen més d’un milió i mig de llibres, xifra a la qual hi hauríem d’afegir les compres per internet, que van creixent. A Catalunya, aquests dies, es ven un 70% del total de llibres que es venen a la part de la península sota dominació espanyola. La resta de l’any, són més o menys la meitat del total.
Per altra banda, a Catalunya, el 40% dels llibres venuts són en català. Per cert: això no significa en absolut que el 40% dels lectors apostin pel català… Sense afinar gaire la punteria ni equivocar-nos massa, podríem dir que al voltant del 25% dels lectors habituals (que no són el 100% de la població) tenen el català com a llengua habitual.
Els llibres i les roses ens retraten. I ens treuen la llengua.
I després dels floristes, parlem dels autors. Els llibres solen tenir preus al voltant dels 18-20 euros. L’autor s’emporta un 10% brut del total, és a dir, 1,72 euros.
Quin és el tiratge mitjà dels llibres? Hi ha una gran varietat, per descomptat, però posem que la narrativa amb un cert èxit se situa entre 500-2.000 exemplars i la poesia en uns 250 de mitjana, en un mercat anual inflat, d’uns 20.000 títols en català.
Per a l’autor, 1,72 euros bruts, que es queden en 1 euro net. Per a l’editor, 6 euros, que inclouen paper, tinta, disseny, estructura… i un 10% de benefici, que no és gaire. Per a la llibreria, 5 euros, també amb els seus costos. Per al distribuïdor, 4 euros, inclòs transport, magatzem… I no oblidem els impostos a tota la cadena del llibre, que van a parar a la Hisenda espanyola i tornen a Catalunya reduïts a la mínima xifra possible i acompanyats d’una formidable presa de pèl.
Qui menys cobra, de llarg, és l’autor o autora. Li fan molt la pilota, sí, però ni cinc a la caixa. Oblidant que sense autor no hi ha llibre, per molta lírica editorial, paper i màrqueting que hi posin. Ja és ben depriment, però a Amazon és on els autors poden tenir una mica més de marge, tot i que és la selva i tampoc no genera gaires diners.
Li afegim a tot aquest desastre la famosa perspectiva de gènere? Vinga, que no ens faci por: 6 de cada 10 lectors són dones, però només 4 autores de cada 10 són dones. Una altra desigualtat? Potser és opinable, però es tracta d’una dada contundent.
En resum: misèria. El que menys es paga és el talent, la creació literària. En tot el cicle del llibre no s’hi guanya la vida dignament quasi ningú, amb comptades excepcions. I si ets dona, encara menys, per variar. I si ets de fora del gran mercat metropolità i barceloní, ja ni t’ho explico.
Quin sentit té una gran diada del llibre i la rosa quan aviat no hi haurà roses catalanes i això de fer llibres és una ruïna per als que hi posen tota la seva creativitat i talent?
No voldria aigualir la festa a ningú ni posar música de funeral al gran ritual anual del llibre (raquític) i la rosa (colombiana), ni tampoc espatllar tot aquest fals espot publicitari sobre nosaltres mateixos i la fantasia ensucrada d’un país que traspua cultura i civilitat per tots els seus porus…
Però Sant Jordi ens diu que potser és urgent que ens ho fem mirar i, si no, millor que ens agafi confessats. Ah, per cert: no cal que us molesteu a buscar idees sòlides sobre cultura i llengua a la campanya electoral, perquè està colonitzada per una colla d’extraterrestres…
